El Tribunal Suprem va revocar la sentència contra els membres de La Manada i va elevar les condemnes per als cinc acusats a 15 anys de presó per un delicte continuat de violació, i admetia així els recursos de la Fiscalia, la víctima i les acusacions populars que exerceixen l'Ajuntament de Pamplona i el Govern de Navarra. La decisió va ser anunciada després d'una deliberació de més de dues hores, que va començar just després que s'acabés la vista pública en què els cinc magistrats de la Sala van escoltar els arguments d'acusacions i defenses.

Després d'aquesta deliberació, l'alt tribunal considera que el que va passar als Sanfermines del 2016 va ser agressió sexual i no abús, que és el delicte pel qual tant l'Audiència Provincial com el Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN) havien condemnat a 9 anys de presó José Ángel Prenda, Antonio Manuel Guerrero, Jesús Escudero, Ángel Boza i Alfonso Jesús Cabezuelo.

Amb la decisió del Suprem, la sentència contra La Manada ja és ferma, però l'encarregat d'executar les penes haurà de ser el tribunal enjudiciador, és a dir, l'Audiència Provincial. La Policia Nacional va detenir els cinc membres de La Manada, que passaran a disposició d'un jutge de guàrdia de Sevilla per complir l'ingrés a la presó immediat ordenat pel TSJ de Navarra.

Boza, l'últim arrestat, va ser condemnat pel Jutjat Penal número 10 de Sevilla com a autor d'un delicte lleu de furt i un delicte lleu de lesions pel robatori d'unes ulleres l'1 d'agost del 2018 en un centre comercial de la capital andalusa. Un jutge el va absoldre del delicte de robatori amb violència i va ordenar la seva posada en llibertat, ja que va ingressar a la presó de nou per aquests fets.

Els arrestos es van portar a terme gràcies a una ordre de crida i cerca. Al guàrdia civil Antonio Manuel Guerrero, el tribunal el condemna a dos anys més de presó, un total de 17, com a responsable del delicte de robatori amb intimidació del telèfon mòbil de la jove madrilenya. Així mateix, la Sala incrementa l'import de la responsabilitat civil a la qual té dret la víctima a la quantitat de 100.000 euros. Guerrero perdrà la seva condició d'agent de l'Institut Armat de manera definitiva una vegada que se li notifiqui la sentència del Tribunal Suprem.

A més, els condemnats queden inhabilitats durant el temps de la condemna, se'ls prohibeix acostar-se a menys de 500 metres del domicili, lloc de treball o qualsevol altre que freqüenti la víctima durant 20 anys, i se'ls imposa 8 anys de llibertat vigilada un cop complerta la pena.

Gens d'acord

L'advocat defensor dels membres de La Manada, Agustín Martínez Becerra, va manifestar que no està «gens d'acord» amb el pronunciament del Tribunal Suprem, en considerar que la sentència està relacionada amb «el que tota la societat volia».

El lletrat va afirmar que considera que no intervenen «arguments» suficients per adoptar una decisió com la presa pel Suprem respecte als seus defensats. Martínez Becerra va connectar aquesta sentència amb l'escenari que «l'estat, el país, volien que els condemnessin» per un delicte d'agressió sexual.

Per part seva, el president del Govern, Pedro Sánchez, va celebrar la sentència «perquè la vam creure, perquè us creiem». «Va ser una violació. La decisió del Suprem sobre La Manada així ho confirma. Només sí és sí», va escriure Sánchez a Twitter, abans d'assenyalar que «Espanya se- gueix avançant en la protecció dels drets i llibertats de les dones» i que «no s'aturarà». També la vicepresidenta de l'Executiu i ministra d'Igualtat, Carmen Calvo, es va fer ressò d'aquesta decisió del Suprem, i va destacar que la sentència reconeix «la credibilitat de la víctima» i que està «en sintonia amb la modificació legal proposada pel Govern».