Els Estats Units van imposar ahir sancions específiques contra el líder suprem de l'Iran, Ali Khamenei, i vuit alts càrrecs de la Guàrdia Revolucionària, i congelarà «milers de milions de dòlars» addicionals d'actius iranians com a part d'un nou paquet de restriccions emeses després de l'ender-rocament d'un avió no tripulat nord-americà la setmana passada quan volava a prop de la costa de l'Iran.

El president dels Estats Units, Donald Trump, va assegurar que aquestes sancions són una «resposta contundent i proporcionada a les accions cada vegada més provocadores dels iranians». «Seguirem augmentant la pressió sobre Teheran fins que el règim abandoni les seves perilloses aspiracions i activitats», va afegir.

El secretari del Tresor dels Estats Units, Steven Mnuchin, va precisar durant l'anunci que les sancions han estat adoptades una vegada més sense consultar-ho amb els aliats internacionals de Washington, els quals encara mantenen contactes diplomàtics amb l'Iran com a signants de l'acord nuclear del 2015, del qual el president nord-americà, Donald Trump, es va desvincular unilateralment l'any passat.

Les sancions tindran com a objectiu «negar a la cúpula de poder iraniana l'accés a recursos financers», segons el comunicat emès ahir pel departament del Tresor, en què avisa que «qualsevol institució financera estrangera que faciliti, sabent-ho, qualsevol transacció» al líder iranià o als seus assessors «serà expulsada del sistema financer nord-americà».

Mnuchin va avisar en una compareixença que també imposarà a final d'aquesta setmana sancions contra el ministre d'Exteriors, Mohamad Yavad Zarif, el qual durant els últims dies ha presentat proves que el dron nord-americà va ser derrocat en territori iranià i, per tant, el seu país estava plenament justificat per realitzar aquesta acció.

Els sancionats

Entre els comandants de la Guàrdia Revolucionària sancionats en l'ordre executiva d'ahir destaca Ali Reza Tangsiri com a «màxim responsable d'una estructura dissenyada per sabotejar vaixells en aigües internacionals» de l'estret d'Ormuz, on aquest mes hi va haver un altre incident entre els Estats Units i l'Iran, acusat per Washington d'atacar dos petroliers.

També ha estat sancionat el considerat responsable directe de l'enderrocament de l'avió, el comandant de la Força Aeroespacial de la Guàrdia Revolucionària, Amirali Hayizadeh, supervisor, a més, del «provocador programa de míssils de llarg abast de l'Iran», segons el comunicat, que esmenta específicament també el comandant d'Infanteria Mohamed Pakpur, considerat un dels màxims assessors de l'exèrcit sirià.

A més de Tangsiri, Hayzadeh i Pakpur, també han estat sancionats cinc comandants dels cinc primers sectors de la Marina de la Guàrdia Revolucionària iraniana.

En la seva primera resposta a aquestes sancions, les agències semioficials de notícies Fars i Tasnim van emetre un comunicat en què es limiten a indicar que «els Estats Units les ha imposat emparant-se en excuses inventades».

Front unit contra l'Iran

Mentre es feien públiques aquestes sancions, el grup de països que formen els Estats Units, el Regne Unit, l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units van llançar un comunicat en què expressen la seva «preocupació per l'escalada de les tensions a la regió i els perills que representa l'activitat desestabilitzadora de l'Iran per a la pau i la seguretat» a la regió.

«Fem una crida a l'Iran perquè detingui qualsevol altra acció que posi en perill l'estabilitat regional, i instem les solucions diplomàtiques per reduir les tensions», argumenta la nota, que també critica l'Iran per donar suport a la insurrecció houthi en la guerra del Iemen.

El ministre d'Afers Exteriors de l'Iran, Mohammad Yavad Zarif, va acusar l'assessor de Seguretat Nacional dels Estats Units, John Bolton, i alguns prominents aliats dels Estats Units, com l'hereu al tron saudita, Mohamed Bin Salman, o el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, de prioritzar el seu desig de «lliurar una guerra» als interessos dels seus propis pobles.

«El president dels Estats Units, Donald Trump, té raó al 100% quan diu que el seu exèrcit no hi fa res, al golf Pèrsic», va escriure Zarif en un missatge publicat en el seu compte oficial de Twitter i dirigit al compte personal del mandatari nord-americà.

«La retirada de les seves forces de la regió seria una decisió que es correspondria tant amb els interessos dels Estats Units com amb els de la resta del món», va escriure Zarif. «Però és evident que a l'equip B (els esmentats més el president de la Unió dels Emirats Àrabs Units, Khalifa bin Zayed) no els importa els interessos dels Estats Units, sinó la seva set de guerra», va afegir.