La mesa del Parlament va rebutjar ahir la iniciativa legislativa popular (ILP) que proposava que la cambra declarés la independència. Cs i PSC-Units van fer valer els seus tres vots davant dels dos de JxCat, que va votar a favor d'admetre la ILP, i dels altres dos d'ERC, que va abstenir-se.

La iniciativa, presentada pel col·lectiu Unitat per la Independència, reclamava que la cambra tornés a declarar la secessió, que Catalunya es constituís com a país independent i que s'obrissin negociacions amb l'Estat espanyol.

Fonts parlamentàries van explicar que els àmbits que poden ser matèria d'ILP estan regulats per una llei del Parlament, entre els quals no s'inclou la independència, i que per això ERC s'ha abstingut.

Concretament, la Llei de la iniciativa legislativa popular estableix que només poden ser objecte d'una ILP «les matèries sobre les quals la Generalitat té reconeguda la seva competència i el Parlament pot legislar, d'acord amb la Constitució i l'Estatut d'autonomia». És per aquest motiu que s'han rebutjat diverses ILP en el passat per no adequar-se al que estableix la llei, com una iniciativa sobre la constitució catalana i una altra sobre sobirania nacional el 2008, dues que demanaven la convocatòria d'un referèndum el 2009, i dues més sobre la mateixa qüestió el 2010 i el 2011.

Fonts republicanes sostenen que haver admès aquesta ILP hauria suposat incomplir la llei aprovada pel Parlament que «n'exclou expressament determinades matèries com la proposada».

No obstant això, el president del Parlament, Roger Torrent, i la secretària quarta de la cambra, la bagenca Adriana Delgado, van rebutjar els arguments de Cs i van defensar que a l'hemicicle s'ha de poder parlar de tot, però pels mecanismes adequats.

A més, els republicans creuen que l'informe dels lletrats que acompanya la ILP és «molt clar» a l'hora de descartar que el contingut d'aquesta iniciativa es pugui admetre per aquesta via. En canvi, ERC obre la porta a tramitar-lo en forma de proposició de llei.

Els impulsors de la ILP sostenien que «en cap cas» era il·legal ni tenia conseqüències jurídiques per als membres de la mesa, per la qual cosa els instava a admetre a tràmit la proposta.

La CUP creu que la iniciativa legislativa popular (ILP) que demanava que el Parlament declarés la independència hauria d'haver estat admesa a tràmit. La diputada Maria Sirvent va apuntar que més enllà «d'arguments de forma», si hi hagués «voluntat política perquè qualsevol ILP pugui ser debatuda a la cambra, s'hauria trobat els mecanismes formals perquè això pogués ser així».

El PSC va demanar al president del Govern, Quim Torra, que sigui «coherent» després que la mesa del Parlament no hagi admès a tràmit la ILP que demanava la declaració de la independència i li va recomanar que el millor que pot fer és convocar eleccions.

La portaveu dels socialistes al Parlament, Eva Granados, va considerar que el text de la ILP podria ser «una declaració literal de Torra o de qualsevol líder d'ERC», ja que parla de fer efectiva la república o de posar en marxa el procés constituent.

«Encara es veu més la incoherència de mantenir un govern que no fa el que diu, afortunadament», va afegir Granados. Després de la no-admissió, la portaveu considera que es va «en la bona direcció» i insta a plantejar a la ciutadania una sortida que passi pel diàleg dels partits. «Si Torra no s'hi veu amb cor, que convoqui eleccions», va reblar la portaveu.