A les 11 del matí una vintena de persones ja esperava els presos independentistes a l'entrada del centre penitenciari de Lledoners. Acompanyats per l'exregidor de Cultura de l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada i pallasso de professió, Jordi Pesarrodona, el grup maldava per protegir-se del sol inclement a l'ombra dels quatre arbres mal comptats que hi ha a l'entrada de la presó.

La majoria eren gent gran i de mitjana edat, i portaven estelades, samarretes reivindicatives de color groc i pancartes que demanaven l'alliberament dels presos. Una desena de periodistes, tant de mitjans de comunicació catalans com d'arreu d'Espanya, i una trentena d'agents dels Mossos d'Esquadra, incloent-hi antiavalots de la Brimo, també esperava amb paciència l'arribada dels empresonats.

«He trobat molt a faltar les concentracions a Lledoners, però tant de bo no haguéssim de venir aquí mai més», va dir tot d'una Pesar-rodona adreçant-se al grup. Tot seguit, l'exregidor santjoanenc va llegir en veu alta un fragment d'una crònica publicada al diari El País sobre la seva declaració al judici de l'1-O, el 14 de maig passat, en qualitat de testimoni de la defensa de Jordi Cuixart. «I aquest és el diari progre d'Espanya», va comentar, amb un punt d'ironia, Pesarrodona.

A les 12 va començar a arribar més gent, que des d'aleshores fins a 2/4 de 3 de la tarda va anar arribant amb comptagotes. Els comentaris, que de primer feien referència a les últimes notícies sobre el trasllat dels presos, van derivar cada vegada més cap a l'altre tema del dia: l'onada de calor provinent del nord d'Àfrica i els seus efectes sobre l'organisme. Conscient que amb la salut no s'hi juga, un dels concentrats va fer un viatge amb cotxe al supermercat i va tornar-ne carregat d'ampolles d'aigua fresca. Tothom va agrair-ho de cor.

Amb la set una mica més calmada, alguns dels periodistes van demanar a Pesarrodona que fes una valoració del procés judicial contra els polítics independentistes catalans. L'exregidor, que al començament de la seva resposta va criticar que el trasllat s'hagi allargat durant dos dies, va preveure una sentència «molt dura», la qual, va afirmar, està convençut que ja està escrita. «No ens aturarem», va concloure Pesarrodona.

Arribada de Joan Bonanit

Pels volts de 2/4 de 2 del migdia va arribar Joan Porras, més conegut en el món de l'activisme independentista pel seu àlies, Joan Bonanit. Rebut com una estrella de rock pels concentrats, el jove manresà va explicar als periodistes que cada dia es desplaçarà al pla de Lledoners per dir «bona nit» als presos amb un megàfon. Després de l'entrevista, Porras també va revelar que ahir va ser el seu aniversari, i tota la comitiva va cantar-li el clàssic Anys i anys, per molts anys!, del Club Super 3.

Poc abans de l'arribada a Lledoners del comboi dels Mossos d'Esquadra que transportava els presos independentistes des de la presó de Brians 2, els comentaris dels concentrats van tornar a girar a l'entorn del trasllat, i tothom parava l'orella als noticiaris de Catalunya Ràdio i Rac1. El grup, que aleshores estava format per un centenar de persones, va entonar Els Segadors i va cridar diverses consignes, com ara «No hi som tots, falten els presos» i «Presos polítics, llibertat».

Quan, precedides per un helicòpter dels Mossos d'Esquadra, les furgonetes que transportaven els presos van arribar a l'entrada de la presó, els concentrats que seien a la vora del camí van aixecar-se, van posar-se al llarg de la tanca que hi havia disposat la policia i, com si no haguessin passat quatre hores sota un sol infernal, van cridar «In, inde, independència» i «No esteu sols».