El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha deixat el president de la Generalitat, Quim Torra, a un pas del judici per desobediència per incomplir l'ordre de la Junta Electoral de retirar d'edificis públics, en campanya, els llaços grocs i pancartes a favor dels presos del procés.
En una interlocutòria, el magistrat del TSJC Carlos Ramos, instructor de la causa oberta a Torra arran d'una querella de la Fiscalia, dona deu dies a les parts perquè sol·licitin l'obertura del judici oral formulant escrit d'acusació o bé l'arxiu de la causa, després de concloure que existeixen indicis que va poder cometre un delicte de desobediència o, subsidiàriament, de denegació d'auxili.
En el seu escrit, contra el qual es pot recórrer, el jutge rebutja la petició de Torra d'arxivar el cas, perquè la possibilitat de complir els mandats de la Junta Electoral Central (JEC) estava «perfectament» al seu abast i, malgrat això, va optar per «persistir en la desobediència» per la seva «clara voluntat obstativa al seu compliment».
El magistrat ressalta que els llaços grocs, les estelades i les pancartes per demanar la llibertat dels presos representen «els anhels d'independència de Catalu-nya i la seva constitució en forma de república», que en aquests moments identifiquen «legítimament» uns partits i part de la ciutadania, davant altres partits i ciutadans que s'oposen «amb idèntic afany i no menys legitimitat». Aquests símbols, apunta el jutge, poden ser «legítimament utilitzats» per les formacions polítiques que ho desitgin en la seva propaganda electoral, «però no poden ser exhibits per les administracions i pels poders públics sense infringir greument el seu deure d'objectivitat i de neutralitat, almenys no durant els períodes electorals».
La interlocutòria detalla que, davant les generals del 28-A, la JEC va ordenar l'11 i el 18 de març a la Generalitat que retirés dels seus edificis els llaços grocs, les banderes independentistes i les pancartes a favor dels presos, contra la qual cosa Torra, en una «argúcia per no complir el disposat», va recórrer amb el termini ja vençut. El jutge emfatitza que Torra, «amb el propòsit de dissimular el seu ferm designi d'incomplir o, en qualsevol cas, d'endarrerir el màxim possible el compliment del mandat de la JEC», va demanar al Síndic de Greuges que aclarís la seva postura, el qual va reiterar el 20 de març que s'havia d'obeir l'àrbitre electoral.
El magistrat destaca que «per si hi hagués algun dubte sobre la voluntat obstativa del querellat al compliment dels acords de la JEC», la llavors portaveu del Govern Elsa Artadi va sostenir el 19 de març que Torra havia reafirmat la seva decisió personal de mantenir la pancarta que penjava del balcó del Palau de la Generalitat.
