La manifestació per l'aniversari de la cessió britànica de Hong Kong a la Xina va acabar ahir en una revolta popular inèdita en la qual centenars de joves van entrar per la força al Parlament de la ciutat i el van ocupar sense que la policia fes cap acte de presència.

Passada la mitjanit local (les 5 de la tarda hora catalana) i després de prop de tres hores d'ocupació, els manifestants van abandonar el Parlament una vegada van confirmar la imminent arribada de la policia a l'edifici i atesa la gravetat que els comportaria arribar a ser detinguts.

Centenars d'efectius antidisturbis finalment van abandonar, a aquesta hora, les seves casernes al districte veí de Wan Chai i es van dirigir cap a la seu legislativa des de diferents direccions. Els policies van emprar llavors gasos lacrimògens i gas pebre per dissoldre grups de centenars de persones que es van concentrar en les grans avingudes del centre de la ciutat adjacents al Parlament.

La manifestació havia estat multitudinària, la més gran d'un 1 de juliol en els 22 anys transcorreguts des del traspàs de la sobirania a la Xina per part del Regne Unit el 1997, i va aplegar, segons els seus convocants, 550.000 persones. Amb tot, no va superar el més d'un milió de ciutadans que van ocupar els carrers de la ciutat el 16 de juny demanant la retirada del projecte de llei d'extradició a la Xina i la dimissió de la seva impulsora, la cap del Govern local, Carrie Lam, que encara es nega a retirar la iniciativa i la manté en suspens.

«No a l'extradició a la Xina», «Hong Kong aixeca't», es llegia en moltes pancartes que portaven els manifestants, la gran majoria joves vestits de negre, que van recórrer pacíficament els prop de 3 quilòmetres que separen el Parc Victoria de la zona de Admiralty, on es troba el Parlament i la seu del Govern.

En arribar a Admiralty, diversos centenars de manifestants es van dirigir cap a la seu del Legislatiu i allí un grup d'ells va començar a enderrocar les barreres d'acer que protegien l'entrada de la institució per a després usar-les d'ariet contra les portes de cristall blindat d'aquesta.

Durant gairebé cinc hores els manifestants van forçar, amb barres de ferro, pedres i tot tipus d'utensilis, les portes i van destrossar els cristalls, ocults darrere d'un núvol de paraigües per no ser reconeguts.

La gent que arribava de la manifestació es va anar congregant també davant el Parlament i l'adjacent Parc Tamar, amb el que es van arribar a sumar diversos milers als que esperaven al fet que es franquegés el pas a l'edifici. En cap moment les forces policials, molt criticades per la seva duresa amb els manifestants en ocasions anteriors, van fer acte de presència.

Finalment, prop de les nou hores locals, van aconseguir obrir-se pas alhora per dues portes diferents. Amb prudència davant el que pogués arribar des de dins, ja que esperaven que hi sigués la policia, al principi van entrar només unes desenes de persones. En comprovar que no hi havia perill, aviat van passar a ser centenars de manifestants campant a pler a la seu del legislatiu, destrossant el mobiliari, llibres, quadres, papers i prestatgeries dels despatxos o fent pintades a les parets.

«Hong Kong no és la Xina», «Tu ho has volgut», escrivien en qualsevol paret que trobaven al seu pas en referència a la reiterada negativa de Lam per atendre les seves peticions.

El majestuós hemicicle dels diputats hongkoneses tampoc es va lliurar de la ira dels joves assaltants, que van trencar pantalles de vídeo, van arrencar calaixos i van omplir de pintades el frontispici sobre la tribuna d'oradors.

Van acudir també a la seu parlamentària alguns diputats opositors que, encara que mostraven el seu rebuig a la violència, van destacar que els manifestants havien esgotat la seva paciència després de setmanes de massives protestes sense que el Govern local atengués les seves demandes. «Estem en la crisi política més greu des del traspàs de la sobirania a la Xina, és una situació sense retorn», deia el diputat independent i activista Eddie Chu.