La CUP aposta en la seva nova ponència estratègica per adoptar una actitud «més propositiva» respecte al Govern, cosa que comporta deixar enrere l'actual tàctica de «bloqueig parlamentari» a l'Executiu de JxCat i ERC «sense abandonar la crítica contundent quan calgui».
Aquest canvi d'actitud s'explicita en el contingut de la ponència base que la militància de la CUP ja està debatent internament, i que porta per títol «Combatem la resignació, preparem-nos per tornar».
En el document, que serà votat i possiblement aprovat en l'Assemblea Nacional que tindrà lloc el 14 de juliol a Celrà (Gironès), la CUP s'obre a promoure canvis d'estratègia amb l'objectiu de «generar nous escenaris d'entesa per exercir l'autodeterminació i la sobirania econòmica i popular».
Amb la mirada fixada en els recents fracassos electorals de la formació anticapitalista, que l'han deixat amb només quatre diputats al Parlament i sense representació en ajuntaments de grans capitals com el de Barcelona, la CUP vol redefinir la seva estratègia i adoptar una posició més pragmàtica.
La ponència, que ha estat elaborada conjuntament pels membres del secretariat nacional, del grup parlamentari i també altres militants, reafirma, no obstant això, l'aposta de la CUP per «la desobediència civil i institucional» a fi de «trencar les costures del règim del 78».
Via negociadora
La CUP adverteix, en aquest sentit, sobre la via negociadora empresa per JxCat i ERC, que «l'autodeterminació no vindrà donada per un pacte amb l'Estat, a menys que el règim es col·lapsi i/o la comunitat internacional ho forci». Mentre això no passi, s'indica, la CUP advoca per «tensar els límits del règim, de la UE i de les altres institucions per garantir drets i construir sobiranies».
Els anticapitalistes consideren que el municipalisme segueix sent un instrument clau per teixir sobiranies, i preconitza una aliança dels pobles d'Europa i del Mediterrani en defensa de la democràcia i contra l'austeritat econòmica.
En clau interna, la CUP es proposa obrir «un procés participatiu per renovar els òrgans nacionals» i advoca per la construcció d'equips equilibrats «per portar a terme un treball polític i organitzatiu estable que permeti aplicar els acords que sorgeixin de l'assemblea».
