La justícia europea rebutja que Puigdemont prengui possessió com a eurodiputat

«Atès que és indiscutible que els noms dels demandants no estaven inclosos a la llista remesa per les autoritats espanyoles al Parlament el 17 de juny del 2019, ha d'estimar-se que, a primera vista, els demandants no havien estat declarats oficialment electes», indica el president del tribunal. Per tant, afegeix, «no pot prosperar» l'al·legació de Puigdemont i Comín, segons la qual el PE hauria d'haver considerat que la proclamació el 13 de juny passat per part de la Junta Electoral Central dels diputats electes «era la declaració oficial i no hauria d'haver tingut en compte» la llista remesa per les autoritats espanyoles el 17 de juny. En aquest context, el president assenyala així mateix que la qüestió de si hauria d'haver-se permès als demandants jurar o prometre acatament a la Constitució espanyola sense personar-se físicament a la sessió convinguda el 17 de juny del 2019 ha de ser resolta per les autoritats nacionals.

Finalment, indica que, «a falta d'una declaració oficial per part de les autoritats espanyoles (...) en la qual s'afermés que els demandants eren candidats electes, no hi havia cap base sobre la qual el Parlament pogués verificar les credencials dels demandants».

Per tant, el president del Tribunal General considera que la demanda de mesures provisionals no pot prosperar i que queda desestimada.

«Mesures provisionals»

La cort amb seu a Luxemburg va respondre així a la sol·licitud remesa fa uns dies per Puigdemont i Comín, a propòsit de la decisió de l'Eurocambra de no reconèixer-los com a futurs eurodiputats.

Precisa en particular que el 28 de juny passat els demandants van demanar «mesures provisionals» perquè, fins que es resolgués sobre el fons del recurs principal, el tribunal suspengués l'execució de diverses decisions del Parlament Europeu relatives als resultats de les eleccions oficialment declarades per Espanya.

També demanaven que ordenés adoptar «totes les mesures necessàries per permetre que els demandants prenguessin possessió dels seus escons al Parlament Europeu des de la sessió constitutiva que havia de celebrar-se després de les eleccions, el 2 de juliol del 2019». El president de la cort recorda que, segons la normativa europea, per verificar les credencials dels diputats, «el Parlament ha de prendre nota dels resultats oficialment proclamats pels Estats membres i decidir sobre les controvèrsies que poguessin eventualment suscitar-se». En aquest context, explica un comunicat del tribunal, «el Parlament no pot qüestionar la validesa en si mateixa de la declaració realitzada per les autoritats nacionals» ni tampoc «negar-se a prendre nota de l'esmentada declaració si considera que hi ha una irregularitat».

La cort recorda que el 13 de juny passat la Junta Electoral Central espanyola va adoptar un acord per a la proclamació dels diputats electes, «i és l'esmentada proclamació susceptible de recurs contenciós-electoral».

El tribunal del procés formula tres preguntes al TJUE perquè determini l'abast de l'article nou del Protocol de privilegis i immunitats de la UE, que estableix que la immunitat protegiria els eurodiputats «mentre el Parlament Europeu estigui en període de sessions». Demana a més que es tramiti a través d'un procediment accelerat, cosa que escurçaria els temps. L'expresident Carles Puigdemont va admetre que era «difícil» aconseguir mesures cautelars per part del Tribunal General de la UE però va assegurar que estan «preparats» per a la vista que creu que se celebrarà pròximament en aquesta instància.

Pregunta sobre Junqueras

En paral·lel, el Suprem va elevar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè clarifiqui l'abast de la immunitat de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, a qui es va impedir sortir de presó per efectuar els tràmits per convertir-se en eurodiputat. En una interlocutòria, el tribunal formula tres preguntes al TJUE perquè determini l'abast de l'article nou del Protocol de privilegis i immunitats de la UE.