03 de juliol de 2019
03.07.2019
Regió7

El TSJC anul·la la proclamació de Pellicer com a alcalde de Reus

La Justícia pren la decisió després que els tres regidors de la CUP no hagin volgut acatar la Constitució

02.07.2019 | 23:36
El TSJC anul·la la proclamació de Pellicer com a alcalde de Reus

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar ahir l'elecció i proclamació de Carles Pellicer (JxCat) com a alcalde de Reus per la negativa dels tres regidors de la CUP de jurar o prometre acatar la Constitució.

Pellicer va ser elegit pels vots de la seva formació, ERC i Ara Reus, mentre els tres cupaires van fer un vot nul, ja que van escriure el nom de Noemí Llauradó, cap de llista d'ERC que no es va presentar a la investidura arran del pacte amb Junts. De tota manera, en haver estat una votació secreta, el tribunal considera que la votació s'ha de repetir perquè no hi ha evidències de què va votar cada regidor.

El recurs el va presentar el 20 de juny el cap de llista de Vox a la ciutat i número 2 de la formació a la demarcació. ERC i Junts es van oposar al recurs, mentre que la fiscalia va instar a admetre'l a tràmit només en el cas dels regidors cupaires.

El recurs pretenia anul·lar el nomenament com a regidors dels membres de Junts: Montserrat Vilella i Maria Teresa Pallarès; d'ERC: Noemí Llauradó, Daniel Recasens, Montserrat Flores, Carles Prats, Marina Berasategui i Òscar Subirats; i dels tres cupaires: Marta Llorens, Edgar Fernández i Mònica Pàmies. També demanava anul·lar totes les votacions en les quals haguessin participat perquè no haurien adquirit la condició plena de regidors per «frau de llei, desnaturalització o buidatge de contingut del jurament o promesa», ja que els regidors d'ERC i Junts havien promès o jurat «per imperatiu legal» o «perquè ho mana la llei».

Els magistrats consideren que la fórmula d'ERC i Junts és vàlida i emparada en àmplia jurisprudència constitucional. En canvi, la fórmula de la CUP no deixa lloc a l'ambigüitat, diuen els magistrats. El tribunal recorda que els càrrecs electes estan obligats a jurar o prometre la Constitució, encara que no hi estiguin d'acord. «No es tracta que es faci el jurament o promesa condicionat, adulterat, limitat, trivialitzat o banalitzat, sinó senzillament que es nega explícitament i obertament, sense cap dubte», argumenten els magistrats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook