Els líders europeus han aconseguit un acord per al repartiment d'alts càrrecs de la Unió Europea que situa la conservadora alemanya Ursula von der Leyen com a nova presidenta de la Comissió Europea i la francesa Christine Lagarde al capdavant del Banc Central Europeu (BCE). L'acord també atorga al ministre d'Afers Exteriors espanyol, Josep Borrell, la prefectura de la diplomàcia europea, i el primer ministre belga, Charles Michel, ocuparà la presidència del Consell Europeu.

El socialista Josep Borrell, de 72 anys, que ja va ser president del Parlament Europeu entre el 2004 i el 2007 i des de juny del 2018 ha exercit com a ministre d'Exteriors al Govern de Pedro Sánchez, substituirà en el càrrec la també socialista italiana Federica Mogherini. La persona que ocupa el càrrec d'alt representant per a la Política Exterior assumeix al mateix temps una de les vicepresidències de la Comissió Europea, de manera que Borrell es convertiria en el representant espanyol en l'Executiu comunitari.

Von der Leyen, per la seva banda, ha estat una constant en el Govern de Merkel. El 2005, durant el primer mandat de la cancellera -ara es troba en el quart-, va ser ministra de Família, Tercera Edat, Dona i Joves, i quatre anys després va passar al ministeri de Treball i Assumptes Socials, fins a recalar el 2013 en Defensa.

«El Consell Europeu ha acordat el futur lideratge de les institucions de la UE», va anunciar ahir el president del Consell, Donald Tusk, després de tres dies de negociacions a Brussel·les. En una roda de premsa, Angela Merkel va especificar que els nomenaments de Lagarde i Michel al capdavant del BCE i del Consell Europeu, respectivament, es van decidir per unanimitat. Alemanya va ser l'únic país que es va abstenir en el nomenament de Von der Leyen com a cap de l'Executiu comunitari per les reticències dels socialistes alemanys, socis de govern de Merkel.

A més, la cancellera alemanya va anunciar que el candidat del Partit Popular Europeu (PPE) per presidir el Parlament Europeu serà l'alemany Manfred Weber.

Fonts europarlamentàries consultades per Europa Press posen en dubte que aquest acord pugui tirar endavant perquè l'Eurocambra va posar com a condició que el nou Executiu comunitari fos presidit per un dels caps de llista a les europees de maig.

El Parlament Europeu sotmetrà a votació el nomenament de la conservadora alemanya com a nova presidenta de la Comissió Europeu en el ple que tindrà lloc entre el 15 i 17 de juliol a Estrasburg.

El grup dels Socialistes i Demòcrates (S&D) va considerar «profundament decebedor» el repartiment d'alts càrrecs de la Unió Europea negociat pels caps d'Estat i de Govern europeus a Brussel·les, perquè al seu judici s'ha imposat el veto de «governs populistes» al candidat socialdemòcrata a presidir la Comissió Europea, l'holandès Frans Timmermans.

«És inacceptable que els governs populistes representats en el Consell descartin el millor candidat només perquè ell ha defensat l'Estat de Dret i els nostres valors europeus comuns», va declarar en un comunicat la presidenta del grup, l'espanyola Iratxe García.