La Comissió Europea (CE) va rebutjar ahir una iniciativa ciutadana europea de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont perquè s'investigui i es castigui Espanya per suposada vulneració de drets de les minories, entre altres valors de la UE, segons han avançat a Efe fonts europees.

Puigdemont i la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, són els impulsors d'aquesta iniciativa ciutadana, que buscava reclamar a la Comissió que s'apliqui l'article 7 del Tractat de Lisboa contra Espanya, que s'activa quan un país no respecta els drets i principis fundacionals comunitaris i pot acabar amb sancions al país afectat. Entre altres exemples de drets fonamentals que consideraven trencats hi ha «el deficient reconeixement i escàs respecte dels drets de les minories», «la politització de les altes instàncies jurisdiccionals» espanyoles, «la utilització espúria» de mecanismes com les euroodres o «la vulneració de drets civils i polítics».

«Es troba manifestament fora de l'àmbit de competències de la Comissió per proposar un acte jurídic per aplicar tractats de la UE, i, per tant, es considera inadmissible», va informar ahir la Comissió en un comunicat després de subratllar que no li demanen «presentar una proposta d'acte jurídic, que és l'únic objectiu de les iniciatives ciutadanes europees».

La Comissió va decidir no registrar la proposta d'iniciativa en considerar-la «inadmissible sobre la base del seu pla jurídic i manifestament fora de les atribucions de la Comissió en virtut dels tractats europeus». Només la Comissió o el Parlament tenen la potestat d'iniciar el procediment en defensa dels valors europeus que recull l'article 7 dels tractats i que fins avui només s'ha utilitzat contra Polònia i Hongria, tots dos encara en diàleg amb les institucions sobre les seves violacions de principis com la independència judicial. El rebuig de l'Executiu comunitari respon a la «inadmissibilitat jurídica» de la proposta i no al fons de la iniciativa.

Si la CE hagués admès el registre, s'hagués iniciat un període d'un any en què la iniciativa necessitava un milió de firmes de suport d'almenys set països diferents per formalitzar la seva validesa i l'Executiu europeu s'hauria hagut de pronunciar sobre això.

Durant la seva presentació el mes de maig passat, Puigdemont va assenyalar que si la CE no acceptés el registre de la seva Iniciativa Ciutadana Europea hi hauria «jurisprudència vàlida» per recór-rer el cas davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

D'altra banda, la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, va valorar ahir a Manresa de forma «absolutament positiva» la manifestació independentista de dimarts a Estrasburg pel seu «eco internacional», sense voler comentar l'absència a la mateixa de Carles Puigdemont. D'acord amb algunes proclames d'«unitat» que es van sentir en aquesta manifestació, Budó va assenyalar que el president de la Generalitat, Quim Tor-ra, segueix treballant en aquesta via amb la seva ronda de contactes amb partits i forces sobiranistes -aquest dimecres és el torn de Front Republicà- per aconseguir una «unitat estratègica» davant la sentència del cas del procés.

La consellera va evitar valorar la decisió de Puigdemont i Comín de no acudir a Estrasburg i es va limitar a dir que només sabien «per les notícies» que hi havia un «risc» que fossin detinguts a França. Budó va reiterar que Torra va decidir a última hora no desplaçar-se a Estrasburg per la situació de potencials incendis forestals a Catalunya.

La portaveu va reiterar que Puigdemont, Comín i Junqueras tenen, segons el seu parer, «el dret d'exercir d'eurodiputats» i va apuntar que el procés en el Tribunal General de la UE prossegueix, malgrat que d'entrada hagi rebutjat les mesures cautelars sol·licitades.