Vuit de cada deu joves catalans d'entre 18 i 22 anys asseguren haver patit algun tipus de violència en línia quan eren menors d'edat, segons un informe de Save The Children elaborat a partir de 222 entrevistes.

L'informe «Violència viral», que l'ONG va presentar ahir al matí a Barcelona, adverteix que aquest tipus de violència sol donar-se per primera vegada quan el menor té 13 anys i que en el 64% dels casos l'assetjador és un amic o company del centre d'estudis.

La responsable de polítiques d'infància de Save The Children a Catalunya, Emilie Rivas, va alertar de l'«enorme gravetat» de l'assetjament a Internet en menors, les conseqüències del qual «són tan nocives com les de la violència física i poden desembocar en el suïcidi». «Ansietat, depressió, baixa autoestima i baix rendiment escolar» són alguns dels símptomes que pateixen les víctimes de ciberassetjament, que són tres vegades més propenses al suïcidi i dues més a consumir alcohol i drogues que les que no n'han patit, ha assenyalat Rivas. La víctima «no pot escapar-se de l'assetjament a Internet, ja que el persegueix a través del mòbil les 24 del dia, i cada dia», va alertar la responsable de l'ONG.

L'organització va mostrar així mateix la seva «preocupació» davant el 77% d'agressions físiques, verbals o sexuals que són gravades i difoses a Internet pels mateixos amics o companys de la víctima, per guanyar popularitat.

Un altre tipus de violència que pateixen els nens i adolescents és l'exposició involuntària a material sexual o violent, segons l'estudi, que revela que la meitat dels enquestats va accedir a aquesta mena de continguts de manera involuntària quan eren menors d'edat, en descarregar arxius o buscar per Internet. L'estudi aporta altres dades, com el fet que 1 de cada 4 adolescents s'exposa al sèxting, una conducta d'alt risc per la qual s'intercanvien imatges o missatges amb contingut sexual i es converteix en una forma de violència quan es difonen sense consentiment.

«És molt necessari conscienciar la societat sobre aquest problema i aplicar polítiques preventives», va afirmar la responsable de l'ONG, que va coincidir en aquesta idea amb el responsable de la Comissió de Transformació Digital del Col·legi d'Advocats de Catalunya (ICAB), Rodolfo Tesones. Precisament, l'ICAB va presentar ahir, en el mateix marc, la Carta de Barcelona per als Drets de la Ciutadania en l'Era Digital, un «paraigua per protegir els drets dels menors al món digital», ja que «ens trobem orfes de protecció legal davant de situacions d'assetjament a la xarxa». Rodolfo Tesones va fer una crida a la societat civil i als responsables polítics perquè «prenguin consciència de la gravetat del tema» i va demanar que s'inclogui entre les prioritats dels partits i dels governs.

Sobre les mesures de protecció i prevenció, l'informe adverteix que la meitat de les persones enquestades «no tenien normes d'ús o control parental», que els nens comencen a usar Internet als 10 anys i mig i que la xarxa més utilitzada és Whatsapp.

Segons Rivas, és «molt important que les famílies promoguin l'ús responsable de les xarxes socials», encara que reconeix que sovint «els pares són més analfabets digitals que els fills». Per això, la responsable de l'ONG insta a articular polítiques de prevenció amb la inclusió en el currículum escolar d'una assignatura sexual-afectiva i una altra de ciutadania, que «s'haurien de començar a impartir en edats molt primerenques». Rivas també va demanar un «control real» de l'edat mínima per tenir accés als serveis d'Internet i del consentiment per compartir dades personals, actualment fixada en els 14 anys.