El Tribunal Suprem ha sentenciat que els cinc membres de La Manada van actuar «amb ple coneixement» del que estaven fent, van buscar expressament la situació, «sense que la víctima tingués cap coneixement» del que passaria i que el silenci de la jove «només es pot interpretar com una negativa».

Els magistrats consideren que el que va passar la nit de Sanfermines del 2016 a Pamplona va ser «una violació múltiple, efectuada per cinc persones, en la qual tots participen com a autors» i en la qual la víctima va ser objecte d'«almenys deu agressions sexuals». «Tot això implica una intensificació de la intimidació que va patir la víctima amb una efectiva disminució de capacitat de resposta, donant lloc tot això a un augment qualitatiu de la gravetat de la situació», explica la Sala.

Així ho manifesta la Sala Penal del Suprem en una extensa i contundent sentència. La decisió ja va sortir a la llum el 21 de juny passat: José Ángel Prenda, Antonio Manuel Guerrero, Jesús Escudero, Ángel Boza i Alfonso Jesús Cabezuelo van ser condemnats a 15 anys de presó per un delicte continuat de violació, no per abús sexual, amb les agreujants específiques de tracte vexatori i actuació conjunta de dues o més persones.

Segons diu la sentència, del relat dels fets ocorreguts el 7 de juliol del 2016 a Pamplona se'n desprèn «amb total claredat» que els cinc membres de La Manada «van buscar expressament la situació, sense que la víctima en tingués cap coneixement, des del mateix moment en què van saber que la jove estava sola i que no trobava els seus amics».

Els magistrats del Suprem deixen clar que la víctima es va sentir «impressionada, amb por, sense capacitat de reacció», i va experimentar «una sensació d'angoixa» i un «intens aclaparament i desassossec que li va provocar estupor i li va fer adoptar una actitud de submissió i passivitat, que la va portar a fer el que els processats li deien que fes».

Per si no queda prou clar, la sentència recorre al diccionari de la Real Academia Española (RAE) per explicar el significat del verb «sotmetre», que en la seva primera accepció és «humiliar una persona», conducta en la qual els acusats es «van excedir», la van imposar a la víctima i de la qual es desprèn una «clara denigració com a dona».

El tribunal format pels magistrats Andrés Martínez Arrieta, Andrés Palomo, Ana María Ferrer, Vicente Magro i Susana Polo (ponent de la sentència) explica que ni en el delicte d'agressió sexual ni en el d'abús la víctima consent «lliurement» la relació sexual. Però «mentre que en el delicte d'abús sexual el consentiment s'obté de forma viciada o s'aprofita l'estat d'incapacitat per obtenir-lo, en l'agressió sexual la voluntat de l'autor s'imposa a la força, bé aquesta sigui violenta bé ho sigui de caràcter intimidatori», postula la sentència. En aquest sentit, els magistrats insisteixen que no cal una «actitud heroica» de la víctima per saber que no està donant el seu consentiment.

El Tribunal Suprem rebutja que l'opinió pública i la «pressió» mediàtica hagin pogut influir en el procés judicial i en la sentència, i ha defensat la «imparcialitat» que ha guiat l'actuació dels magistrats que han participat en el procediment, tant els de Navarra com els de l'alt tribunal.

Així respon la sentència del Suprem al recurs que va presentar la defensa dels cinc acusats, exercida per l'advocat Agustín Martínez, que va plantejar que «les notícies del cas, les concentracions de repulsa social i les manifestacions» de l'exministre de Justícia han portat a un «judici paral·lel» que ha pogut «lesionar objectivament la imparcialitat» del tribunal.

El Tribunal Suprem lamenta en la seva sentència la doble victimització a la qual ha estat sotmesa la jove madrilenya per l'impacte que ha tingut el cas en els mitjans de comunicació, l'existència de vídeos de la violació gravats pels acusats i els seguiments als quals va ser sotmesa per la defensa dels ara condemnats.

Doble indemnització

Tot això, afirma el Suprem, li ha ocasionat un «dany moral» que, unit a l'estrès posttraumàtic derivat de la mateixa violació, justifica que es dobli la indemnització a la qual han estat condemnats els membres de La Manada fins a un total de 100.000 euros.

La magistrada jutgessa del Jutjat d'Instrucció Central número 3 de l'Audiència Nacional María Tardón Olmos va declarar ahir que els delictes d'agressió i abús sexual del Codi Penal «han de canviar» perquè «permeten qualificacions que no són raonables», com per exemple sotmetre una dona a fàrmacs per «accedir carnalment» a ella no és violació, sinó abús.