El president de la Generalitat, Quim Torra, ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que aparti el magistrat que l'ha deixat a un pas d'anar a judici per no haver retirat en campanya els llaços grocs i les pancartes a favor dels presos, davant la seva «absoluta falta d'imparcialitat».

En un escrit de recusació, al que ha tingut accés Efe, l'advocat de Torra, Gonzalo Boye, sosté que el magistrat Carlos Ramos, que ha instruït la causa oberta arran d'una querella de la Fiscalia per desobediència, ha de ser apartat del cas «en haver quedat acreditat que el mou un especial interès» per fer que el president català «s'assegui al banc dels acusats», per damunt del seu «obligat interès d'impartir Justícia».

Segons l'escrit, el magistrat ha mantingut un «clar ànim de criminalitzar» Torra i ha actuat mogut pel seu «patent interès» per fer que el procediment avanci cap a un judici, i per fer-ho no ha dubtat a «recargolar el dret» perquè els fets encaixin en un delicte de desobediència o de denegació d'auxili. La defensa de Torra sosté que l'acte del passat 27 de juny, en el qual el jutge el deixa a un pas d'anar a judici per desobediència, o alternativament per un delicte de denegació d'auxili, té un contingut «clarament prejutjador» que «evidencia una falta absoluta d'imparcialitat objectiva».

El jutge va concloure que Torra tenia «perfectament» al seu abast la possibilitat de complir els mandats de la Junta Electoral Central (JEC) perquè retirés dels edificis públics, durant la campanya electoral de les municipals i europees, els llaços grocs i les pancartes a favor dels presos i que, malgrat això, «va optar per persistir en la desobediència» per la seva «clara voluntat obstativa al seu compliment». De fet, Torra va admetre el passat 15 de maig, en la seva declaració com a investigat davant del jutge, que va desobeir l'ordre «il·legal» d'un òrgan «incompetent» com la JEC, ja que com a president català es deu a un «mandat superior» de la ciutadania.

L'escrit de recusació destaca parts de l'acte que el jutge va dictar per deixar Torra a un pas de judici, en el que per exemple sostenia que el recurs que va presentar contra l'ordre de la JEC era una «argúcia per no complir», o frases com «per si fos possible encara algun dubte sobre la voluntat decididament obstativa del querellat». Segons la defensa de Torra, aquest tipus d'expressions serien «no només vulneradores del dret a la presumpció d'innocència, sinó que revelen un autèntic ànim prejutjador del magistrat instructor, que no hauria obrat sota el principi d'imparcialitat a què està obligat», ja que presenta Torra «com a culpable d'uns fets encara pendents d'enjudiciament». Es tracta de frases, raonaments i manifestacions rotundes i d'evident culpabilitat que reflecteixen, en tota la seva intensitat, la posició ja assumida per part de l'instructor i que, per la fase processal en la que ens trobem, atempten, indubtablement, contra el dret constitucional a la presumpció d'innocència», denuncia.

La defensa de Torra lamenta a més la «intensa i activa» participació del jutge en el seu interrogatori, ja que va fer preguntes de «caràcter acusatori», en una compareixença en què «mai no es va entreveure» que se l'hagués citat com a investigat per un delicte de denegació d'auxili, contemplat per a qui no prestés l'auxili a causa de l'administració judicial o un altre servei públic.

L'escrit alerta sobre la «indefensió» que li provoca a Torra que, davant els dubtes que creuen que existeixen perquè se li atribueixi un delicte de desobediència, el magistrat hagi plantejat ara, al final de la instrucció, el delicte de denegació d'auxili, portat pel seu «clar ànim de criminalitzar» el president.

Si Torra hagués estat imputat per aquest delicte - que es castiga amb suspensió de feina o càrrec públic per entre dos i tres anys -, en la seva declaració davant del jutge hauria pogut defensar-se esgrimint les resolucions del Parlament sobre el rebuig a la prohibició dels llaços en espais públics i institucionals, al·lega el recurs.