La secció primera de la sala penal de l'Audiència Nacional va fixar per al 20 de gener el començament del judici a l'exmajor dels Mossos Josep Lluís Trapero per un delicte de rebel·lió per facilitar la celebració de l'1-O i per no frenar «el setge» a la conselleria d'Economia.
En aquest judici, que es prolongarà fins al 19 de març, s'asseuran també a la banqueta l'exdirector dels Mossos, Pere Soler, l'exsecretari general d'Interior, César Puig (segon de l'exconseller Joaquim Forn, que ha estat jutjat al Suprem al costat d'altres membres del Govern destituït), i la intendent de la policia autonòmica Teresa Laplana, en el seu cas per un delicte de sedició.
La sala, que estarà integrada per la presidenta de la sala penal, Concepción Espejel, i els magistrats Francisco Javier Vieira i Ramón Sáez Valcárcel, va assenyalar en un acte el començament de la vista oral, que tindrà lloc previsiblement a la seu de l'Audiència Nacional a San Fernando d'Henares, per als dies 20 a 23 de gener.
Al febrer ha fixat sessions del 3 al 6, del 10 al 13 i del 17 al 20, dies en els quals declararan els testimonis, segons indica la resolució. Al març, del 2 al 5 i del 16 al 19, el judici prosseguirà «amb, si s'escau, de les testificals i pràctica de la prova documental i informes», precisa l'acte.
La sala penal ha posat data a aquest judici després de ratificar la setmana passada la competència de l'Audiència Nacional per jutjar el delicte de rebel·lió, després que Soler i Puig van intentar que aquesta causa fos enjudiciada a Catalunya plantejant un incident d'article de previ pronunciament, del qual es van despenjar Trapero i Laplana.
La Fiscalia de l'Audiència Nacional, que va emetre el seu escrit d'acusació al novembre, demana per a Trapero 11 anys de presó per rebel·lió, com a «peça clau» per «portar a terme el pla secessionista».
La mateixa pena que demana per a Soler i Puig, mentre que a Laplana l'acusa només de sedició pels incidents a la conselleria i demana per a ella 4 anys de presó.
