El republicà i alcalde de Bellvís (Pla d'Urgell), Joan Talarn, ha estat investit aquest divendres al matí nou president de la Diputació de Lleida amb els vots d'ERC i JxCat que ahir dijous van segellar l'acord de govern pels propers quatre anys. Talarn ha mostrat la voluntat de fer extensible aquest ''projecte compartit'' als altres partits i els ha estès al ''mà oberta per col·laborar'' amb l'objectiu d'enfortir la identitat de les comarques de Lleida. Des de l'oposició el PSC ha ofert a Talarn col·laboració pels grans projectes pel territori, mentre que Cs ha demanat que la institució representi a tots els lleidatans. Els Comuns han dit que arriben a la Diputació per ''aixecar catifes'' i Unitat d'Aran ha apel·lat a la ''realitat viva'' de la Val. Després del Ple, el president ha encapçalat una comitiva que ha penjat dues pancartes a la façana principal de l'ens on s'hi pot llegir 'Llibertat. Us volem a casa' amb un llaç groc.

Joan Talarn ha manifestat durant el seu discurs d'investidura el compromís amb la nació i per al ''lliure retorn dels presos i exiliats''. Una manera de fer visible aquest compromís ha estat penjant automàticament després del Ple dues pancartes de suport als presos i exiliats a la façana del Palau de la Diputació, a la Rambla Ferran.

Talarn s'ha mostrat confiat i agraït per la tasca que li ha encomanat el seu partit amb el suport de JxCat. En aquest sentit ha dit que no caminarà sol i que ho farà amb ''lleialtat als principis republicans''. El nou president ha explicat que el seu projecte girarà al voltant del concepte de la ''governança republicana'', que es basa en el manteniment d'un ''diàleg constant amb el territori'' i partint de la base que els ajuntaments són ''autèntics governs locals''.

D'altra banda, Joan Tarlan també ha remarcat que el territori s'ha de caracteritzar per la ''igualtat d'oportunitats'' i ha assenyalat la necessitat de ''serveis bàsics'' pels quals ''la diputació posarà totes els seus esforços i mecanismes al seu abast''. Finalment, Talarn també ha pronunciat unes paraules amb aranès i ha apostat per treballar per la normalització lingüística i la independència de la cultura aranesa.

JxCat demana acabar amb els ''retrets i acusacions de cara a la galeria''

Des de JxCat, Jordi Latorre, ha manifestat que estan decidits a fer de la Diputació de Lleida ''un exemple de governança''. En aquest sentit, ha demanat acabar amb els ''retrets i acusacions de cara la galeria'' per començar a ''construir entre actors que pensem diferent''. És per això que segons Latorre cal pensar, juntament amb ERC, com es passa del 48% de suport a la independència al 60% i ha considerat que cal posar fi al soroll per ''escoltar-nos més i posar-nos a la pell del altres''.

Latorre ha assegurat que l'acord de JxCat amb ERC ha arribat en el ''temps afegit de la prorroga'' i també ha reconegut que la negociació no ha estat fàcil ni satisfactòria però si ''honesta''.

El PSC ofereix col·laboració i Cs demana un govern per a ''tots'' els lleidatans

El portaveu del PSC, Fèlix Larrosa, ha assegurat que el nou mandat arrenca amb ''esperit constructiu i mà estesa''. En aquest sentit, ha afegit que volen defugir de la ''queixa i la confrontació'' per ''esdevenir un fòrum de propostes''. Larrosa ha apostat per la col·laboració amb altres diputacions i ajuntaments per aconseguir ''grans projectes per al territori i el país''.

De la seva part, la nova portaveu de Cs a la corporació, Maria Burrel, ha demanat ''transparència i participació'' al nou govern així com que ningú se senti exclòs. En aquest sentit, Burrel ha criticat l'anterior govern de la Diputació per excloure ''una part dels catalans'' i s'ha preguntat si ara passarà el mateix. Burrel ha defensat una ''oposició lleial i responsable'' però en defensa de tot allò amb el que estiguin d'acord en base al respecte a la llei.

Una altra de les diputades que s'ha estrenat al Ple, Elena Ferré, del Comú de Lleida, ha qualificat la corporació com una ''institució llunyana'' a la qual han vingut per canviar-la. Ha assenyalat que cal aconseguir revertir les eines de participació perquè la Diputació sigui útil, ''aixecant catifes''. Per Ferré aquest canvi no té lloc amb el govern d'ERC i JxCat i ha remarcat que els comuns no han ''vingut a escalfar la cadira sinó a treballar per apropar la institució a la ciutadania''.

El diputat d'Unitat d'Aran, Amador Marqués, que també s'ha estrenat a la Diputació, ha posat de manifest la singularitat de l'Aran com una realitat viva en col·laboració amb les altres entitats pirinenques ''amb qui compartim realitats''. Marqués ha reclamat suport de la Diputació, especialment per aquells municipis de menys de 2.000 habitants.

Gran afluència de públic amb dirigents nacionals d'ERC i JxCat

El Ple d'investidura de Joan Talarn ha comptat amb una gran assistència de pública que ha omplert la sala de plens i la Sala Viladrich, annexa al saló. Entre aquests hi havia autoritats com l'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, el delegat del Govern, Ramon Farré, el subdelegat del govern espanyol, José Crespin, o el síndic d'Aran, Paco Boya, entre d'altres. També hi havia líders nacionals d'ERC i JxCat, com la portaveu dels republicans, Marta Vilalta, o el president del PDeCat, David Bonvehí.

Altres personalitats que han assistit al Ple han estat els expresidents de la Diputació de Lleida, Ramon Companys, Josep Grau, Ramon Vilata, Josep Pont, Jaume Gilabert i Rosa Maria Perelló. S'ha absentat l'expresident Joan Reñé.

Cartipàs aprovat

Després del ple extraordinari per investir Joan Talarn com a nou president de la Diputació de Lleida se n'ha celebrat un altre per aprovar el cartipàs en el qual s'han repartit les vicepresidències i els principals càrrecs de gestió així com els de confiança.

Els dos partits que han format govern s'han dividit les quatre vicepresidències de manera que la primera i la tercera són per JxCat amb l'alcalde de Torrefarrera, Jordi Latorre, i Antoni Navinés, respectivament. Les altres dos d'ERC són per a l'alcaldessa d'Os de Balaguer, Estefania Rufach, que té la segona vicepresidència i el regidor de Benavent, Ferran Accensi, a qui li recau la quarta.