L'únic bomber dels GRAF que va sobreviure a l'atrapament mortal de l'incendi forestal d'Horta de Sant Joan (Terra Alta) el juliol del 2009, Josep Pallàs, creu que aquella tragèdia ha servit al cos per aprendre lliçons en l'extinció de grans focs al bosc, però també considera que encara falta més conscienciació social i política per intentar evitar els grans incendis.

En una entrevista a l'ACN gairebé deu anys després dels fets, Pallàs explica que abans els GRAF que actuaven davant les flames tenien molta més responsabilitat. «Ara les responsabilitats queden més repartides, no tot depèn del Delta Zero, que havia d'afrontar molts dubtes, preguntes i responsabilitat; ara la cosa està més delegada, oberta i repartida, i no cau només la responsabilitat en el bomber que és a primera línia de foc», detalla. «S'aborden més els incendis no només amb una maniobra concreta, dels GRAF, sinó amb una tàctica i estratègia més planificada», afegeix.

En el mateix sentit, ja fa anys que «s'ha guanyat la consciència» pública que els bombers no es poden arriscar davant de segons quins focs. Posa l'exemple de l'incendi de Tivissa (Ribera d'Ebre), que el 2014 va cremar 840 hectàrees. A la nit, quan els mitjans aeris no podien actuar, els GRAF es van retirar per l'alt risc que hi podia haver per a la seva seguretat,i encara més tenint en compte que no hi havia persones ni nuclis habitats en perill.

Deu anys després d'aquell 21 de juliol, Pallàs diu que laboralment, físicament i psicològicament està recuperat perquè ha tingut temps d'«assumir-ho, pair-ho, mastegar-ho», posar-ho tot «a lloc», «fer vida normal i tranquil·la» i, sobretot, parlar-ne amb els companys, amics i familiars. «N'hem parlat molts cops els últims anys», diu, i afegeix que «fa mal parlar-ne, però fa molt més mal no parlar-ne».