17 de juliol de 2019
17.07.2019
Regió7

Buch es desentén davant del jutge de la cessió de locals com a alcalde l'1-O

El conseller d'Interior declara al TSJC que el seu suport al referèndum de l'octubre del 2017 quan era el batlle de Premià de Mar va ser «polític»

16.07.2019 | 23:37
El conseller d'Interior, Miquel Buch, surt de declarar al TSJC

El conseller d'Interior, Miquel Buch, es va desentendre ahir davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de la cessió i obertura de locals de l'1-O a Premià de Mar, quan era alcalde d'aquesta localitat, i ha al·legat que el seu suport al referèndum va ser merament polític.

Segons van informar fonts judicials, Buch va comparèixer ahir durant uns 25 minuts davant el magistrat de l'alt tribunal català Jordi Seguí com a investigat pels delictes de desobediència i prevaricació per cedir suposadament locals de titularitat municipal per celebrar l'1-O a Premià de Mar quan era alcalde d'aquest municipi.

Buch, al costat de l'expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) Neus Lloveras, ja va prestar declaració com a investigat el mes de setembre passat per promoure el referèndum de l'1-O entre els alcaldes quan liderava l'Associació Catalana de Municipis (ACM), en una causa que li va arxivar el TSJC.


Informació de l'1-O

No obstant això, a petició de la Fiscalia, l'alt tribunal català va acordar tornar a imputar-lo per facilitar presumptament l'organització del referèndum de l'1-O al seu municipi com a alcalde de Premià de Mar, càrrec que va deixar quan va ser nomenat conseller.

Segons que va adduir Buch davant del jutge, el suport que va donar a l'1-O va ser exclusivament polític i es va limitar a la firma, el 7 de setembre del 2017, d'un decret d'alcaldia pel qual l'Ajuntament es posava a disposició de l'organització del referèndum, hores abans que la votació fora suspesa pel Tribunal Constitucional.

El mateix secretari de l'Ajuntament, van apuntar fonts jurídiques, es va negar a signar el decret d'alcaldia, argumentant que no estava emparat en cap informe jurídic que valorés la seva legalitat.

Respecte als tres locals municipals que van albergar urnes - un poliesportiu, la biblioteca i l'anomenat «edifici del Gas»-, Buch va eludir qualsevol responsabilitat i va assenyalar que ignora qui va facilitar les claus: de fet, la seva defensa va aportar un certificat del secretari del consistori que prova que estaven a disposició de diverses persones.

En declaracions als periodistes, Buch va explicar que, precisament, va dir al jutge que les claus d'aquests locals municipals les tenia «molta gent», com associacions de pares i mares, serveis de manteniment i neteja i la direcció dels centres, i que abans de l'1-O molts ciutadans van organitzar festes al seu interior perquè estiguessin oberts tot el cap de setmana.


Cap resolució

En aquesta línia, Buch va exposar davant del jutge el contingut d'un certificat de la secretària municipal, que figura al sumari, que ressalta que no consta cap resolució o acord dictat per l'alcalde «encaminat a facilitar l'obertura dels locals en què es va celebrar el referèndum il·legal».

«Va ser la societat la que es va mobilitzar per tenir les escoles obertes per poder votar l'1-O. Això significa, una vegada més, que no va ser una bogeria dels diputats del Parlament, ni del Govern ni dels alcaldes, sinó que va ser la societat catalana la que va voler participar en el referèndum», va subratllar Buch davant els mitjans.


Organització criminal

D'altra banda, la Fiscalia va tornar a demanar a la jutgessa que investiga els preparatius de l'1-O que prengui declaració per organització criminal a la trentena de processats, en nom a garantir el seu dret de defensa, si finalment el ministeri públic decideix acusar-los d'aquest delicte en un eventual judici.

El ministeri públic va presentar davant la titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona un nou escrit després que la magistrada rebutgés la seva petició.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit