El president de la Generalitat, Quim Torra, i els grups d'ERC i JxCat van reclamar ahir explicacions urgents i una comissió d'investigació sobre la relació del CNI amb l'imam de Ripoll i presumpte cervell dels atemptats de Catalunya del 2017, Abdelbaki es Satty. Els partits independentistes i el president català van reaccionar així a la informació que va donar a conèixer Público, segons la qual el CNI va mantenir Es Satty com a confident fins pràcticament el dia que va morir preparant els atacs terroristes de Barcelona i Cambrils.
El servei d'intel·ligència espanyol ja havia admès contactes amb Es Satty quan va ser a la presó fins al 2014. La informació publicada ahir apunta que aquestes comunicacions es van mantenir fins poc abans dels atemptats de l'agost del 2017. Es basa en l'existència d'una adreça de correu electrònic que hauria estat utilitzada com a «bústia morta», és a dir, com a repositori de missatges que no requereixen ser enviats ni rebuts perquè els comunicants tenen accés a aquell compte i guarden les seves comunicacions com a esborranys.
La informació de Público mostra dos esborranys del maig i el juny del 2007. En tots dos casos seria l'agent del CNI el que intentaria contactar amb l'imam sense que aquest donés resposta.
Fonts de la investigació consultades per Efe van confirmar l'existència d'aquell compte de correu (l'usuari i la contrasenya del qual va aparèixer en un paper a la casa d'Alcanar on va morir Es Satty quan van explotar les bombes que preparaven). Les fonts van precisar que els Mossos d'Esquadra en cap moment van associar aquest compte de correu amb el CNI ni amb ningú. Per aquest motiu, van subratllar les fonts, a l'informe sobre la troballa d'aquest compte que els Mossos van remetre al jutge de l'Audiència Nacional que investiga el cas no van vincular Es Satty amb el CNI.
Davant d'aquesta publicació, Quim Torra va demanar explicacions urgents. «És un escàndol gravíssim. Exigim explicacions al Govern espanyol i que s'assumeixin les responsabilitats més altes», va escriure a Twitter. També el seu antecessor, Carles Puigdemont, va demanar explicacions i va recordar que els partits que van donar suport a l'aplicació de l'article 155 a Catalunya també van bloquejar la investigació parlamentària sobre aquest assumpte.
ERC i JxCat han sol·licitat les compareixences al Congrés del president del Govern, els ministres de Defensa i d'Interior, i l'actual responsable del CNI, així com una comissió d'investigació sobre la relació entre els serveis d'intel·ligència i l'imam de Ripoll.
El portaveu d'Esquerra, Gabriel Rufián, va recordar que al seu moment es va criticar els que van suggerir aquesta relació i va assenyalar que «qualsevol demòcrata» ha de donar suport a l'exigència d'explicacions al Govern central. «Si ocorre un fet tan tràgic, tinguis la bandera que tinguis, vols saber el que ha passat», va dir Rufián.
Laura Borràs, de JxCat, va demanar «llum i taquígrafs» i que es permeti la investigació si es vol «aclarir veritablement el que va passar». Borràs va recordar que la setmana passada l'exsecretari d'Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, va comparèixer a la comissió del Parlament i va dir que era «insultant» poder pensar que es tenia coneixement d'aquesta relació, quan les informacions publicades ho confirmen.
Esquerra i JxCat demanen la compareixença de Pedro Sánchez i de Margarita Robles, així com la del ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaska, així com del màxim responsable del CNI -que actualment té directora interina, Paz Esteban.
Per a la portaveu de Ciutadans al Congrés, Inés Arrimadas, els partits independentistes estan aprofitant aquesta informació «per debilitar les forces i cossos de seguretat de l'Estat», si bé va dir que cal saber «què va funcionar malament» perquè aquell atemptat es produís. Precisament, va recordar, Cs va sol·licitar una comissió d'investigació sobre els atemptats de Cambrils i Barcelona i d'altres partits van votar-hi en contra.
Sobre això, el portaveu d'En Comú Podem, Jaume Asens, va assenyalar que aquestes informacions cal analitzar-les «amb calma i amb profunditat» i «evitar caure en la temptació de fer lectures conspiratives». Però va admetre que les informacions publicades «són inquietants i mereixen ser aclarides».
