El català és minoritari als patis dels instituts de les zones urbanes catalanoparlants, ja que només el 45,8% de les converses entre alumnes es produeixen en aquesta llengua, segons un estudi que ha presentat la Plataforma per la Llengua, l'«ONG del català».

L'entitat ha elaborat l'estudi després d'observar d'incògnit 750 alumnes i 50 professors de 50 escoles i instituts dels 35 municipis més poblats (més de 35.000 habitants) de les 4 províncies catalanes i que, segons l'entitat, són representatius del 61% de la població catalana. Per observar la llengua d'ús al pati, es van organitzar petits tallers en els quals van participar grups de 15 alumnes elegits a l'atzar, va explicar ahir el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder.

En principi, el taller s'impartia en anglès, cosa que els va permetre «valorar com els alumnes i professors canviaven de llengua al català o castellà de manera espontània en parlar entre ells», segons Escuder. Per arribar a conclusions, els 50 centres educatius es van agrupar segons el criteri sociolingüístic de llengua predominant a la zona on estigués ubicat i es van determinar tres zones: ús preferent del català, zones més bilingües i zones amb un clar predomini del castellà.

En termes globals, en el pas de l'Educació Primària a l'Educació Secundària Obligatòria (ESO) l'ús del català retrocedeix als patis escolars de les zones urbanes tant entre els alumnes com en les converses que els professors mantenen entre ells. A les zones més bilingües, el 88,23% de les converses entre alumnes és en castellà, i a les zones amb predomini de castellà, el català desapareix de les converses dels estudiants, segons l'estudi. A la llum de les dades obtingudes, «ens trobem davant una situació d'emergència lingüística», alerta el president de la Plataforma, ja que els joves catalans «no veuen que el català sigui una llengua atractiva i pròpia, tot i ser competents en aquesta llengua i saber fer-la servir». Les dades de l'estudi demostren que aprovar un examen de llengua no és garantia suficient per fer-la servir de manera habitual en usos quotidians, segons Òscar Escuder.

El president de la Plataforma no ha atribuït a la política lingüística dels centres educatius el retrocés en l'ús de la llengua catalana, ja que «cal tenir en compte el pes de la majoria dels productes de consum cultural dels joves i les xarxes socials, que són en castellà».