«El meu pare, Florenci Pujol i Brugat, va disposar com a última voluntat específica que uns diners ubicats a l'estranger -diferents dels compromesos al seu testament-, rendiment d'una activitat econòmica de la qual ja s'ha escrit i comentat, i que no es trobava regularitzat en el moment de la seva mort el setembre del 1980, fossin destinats als meus set fills i a la meva dona».

Així arrenca la confessió de qui durant 23 anys -del 1980 al 2003- va presidir la Generalitat de Catalunya i que, després d'un degoteig d'informacions periodístiques que parlaven de corrupteles i comptes foscos de la família Pujol a l'exterior, va decidir fer un pas endavant i immolar-se amb un anunci que dinamitava la seva biografia.

En el seu devastador comunicat, l'expresident de la Generalitat i històric fundador de CDC admetia que «lamentablement mai no va trobar el moment adequat per regularitzar aquesta herència». Va ser un cop baix per al seu propi partit, Convergència, i per al seu soci, Artur Mas, a qui ell havia ungit com a successor i que, després de set anys a l'oposició, havia arribat al comandament del Govern i en aquell moment es disposava a pilotar una de les operacions políticament més arriscades: el 9-N.

De fet, la reputació dels Pujol ja estava en caiguda lliure, amb diversos dels fills de l'expresident investigats per presumptes pràctiques corruptes, com Oriol Pujol Ferrusola, que onze dies abans havia dimitit de tots els càrrecs -va arribar a ser secretari general de CDC- per la seva implicació en el cas ITV.

Aclaparat per l'escàndol generat per la confessió de Pujol i alarmat pel dany que aquest episodi causava al sobiranisme, Mas va tallar amarres amb el seu «pare» polític i es va veure obligat a renunciar a tots els seus honors i prerrogatives com a expresident.

A la cúpula convergent va arrelar la teoria que Jordi Pujol havia decidit sacrificar-se amb aquell comunicat per fer de paraigua protector dels seus fills i assumir en primera persona la responsabilitat d'aquells diners sense regularitzar.

De respectada icona del catalanisme, Pujol va passar a ser repudiat fins i tot pels seus antics correligionaris, a qui incomodava aparèixer relacionats amb el seu nom.

El 2016, CDC va deixar enrere la pesada motxilla dels casos de corrupció que l'erosionaven i es va refundar com a PDeCAT, partit al qual Pujol, condemnat a l'ostracisme, ja no es va afiliar.

Ara, el jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata manté imputats l'expresident, la seva dona Marta Ferrusola i els seus set fills, entre ells el primogènit Jordi Pujol, que el 2017 va estar vuit mesos en presó preventiva i que, segons el magistrat, era l'encarregat d'organitzar i distribuir els diners ocults de la família.

Cinc anys després d'aquell dramàtic punt d'inflexió per a la seva reputació, els més fidels defensors de Pujol intenten rehabilitar la seva imatge amb actes de reparació i reivindiquen el seu llegat polític i la seva obra de govern, una tasca que va deixar de fer el Centre d'Estudis Jordi Pujol, la seva fundació, dissolta de sobte un mes i mig després de la confessió.

Després d'haver acompanyat des d'un segon pla el gir independentista de Convergència a l'inici del procés sobiranista, Pujol ha renunciat els últims anys a impartir doctrina, com solia fer ja retirat a través de multitud d'articles.

Només ha trencat el seu silenci en comptades ocasions, i en dates recents ho ha fet per aportar un punt de pragmatisme i alertar el sobiranisme que la seva victòria final no és una cosa que estigui escrita al destí.

«Quan es va tan lluny, fàcilment tot es pot desordenar. S'ha guanyat terreny però la línia del front ha quedat desorganitzada, i llavors existeix la possibilitat de la derrota», va advertir Pujol el 23 de maig en una taula rodona organitzada per una associació afí a ell, Tagamanent-Construir Catalunya.

Lluny dels temps en què era reverenciat com a referent màxim del catalanisme, avui les seves esporàdiques opinions pronunciades en veu alta amb prou feines influeixen en el relat polític de Catalunya.