L'Audiència de Barcelona ha confirmat l'arxivament de la causa oberta contra el suposat seguiment i vigilància per part dels Mossos d'Esquadra a diverses personalitats del món unionista, que van denunciar haver estat espiades per motius polítics. La causa es va obrir arran de la troballa de diversa documentació policial amb aquests informes, que els Mossos anaven a destruir a la incineradora de Sant Adrià del Besòs el 26 d'octubre del 2017 i que la Policia Nacional va interceptar.

El jutjat d'instrucció número 22 de Barcelona va arxivar al gener la quinzena de querelles i denúncies presentades contra els Mossos. Entre la quinzena de querellants hi ha el periodista Albert Castillón, l'advocat José María Fuster Fabra, l'expresident de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch i fins i tot sindicalistes dels mateixos Mossos. Les querelles es van acabar unificant al jutjat 22 de la capital catalana.

L'aleshores comissari en cap de la Comissaria General d'Informació dels Mossos, Manel Castellví, va justificar en un llarg interrogatori i un informe que totes les investigacions i seguiments es van fer per criteris estrictament policials, per tal de prevenir possibles incidents que afectessin l'ordre públic en un "moment social d'especial vulnerabilitat", amb nombroses mobilitzacions de signe polític contrari. Així, les personalitats objecte de seguiment ho eren com a possibles autors o víctimes d'aquests incidents. El magistrat instructor precisava que no es va interceptar correspondència privada, no es van col·locar càmeres de vigilància, no es van intervenir les comunicacions telefòniques i no es va entrar ni escorcollar cap domicili. Per això, concloïa que la documentació només analitzava la vida pública i parcialment la privada dels investigats, però no pas la seva vida íntima.

De fet, concretava que les fonts d'informació van ser obertes o legalment accessibles a la policia, com dades informàtiques, i que quan es va detectar algun possible delicte es va portar al jutjat o a la fiscalia. Quan la informació aconseguida inicialment pels Mossos no oferia cap dada rellevant per prevenir possibles delictes, l'actuació cessava i es desestimava.

L'Audiència confirma que la policia no pot investigar amb qualsevol finalitat ni mitjà, però considera que en aquest cas tant la finalitat com els mitjans utilitzats van ser adequats i proporcionals.

Les acusacions particulars havien demanat al magistrat instructor més diligències d'investigació, com l'aportació de les causes judicials derivades dels seguiments o l'interrogatori dels agents que van fer els seguiments, però l'Audiència confirma la decisió de l'instructor de considerar gens útils aquestes diligències perquè ja es va prendre declaració al cap de la investigació i totes les causes ja s'havien unificat en un sol jutjat.

Per tot això, el magistrat instructor va dictar el sobreseïment lliure i descartava totalment els delictes de prevaricació i malversació de fons públics. No obstant, l'Audiència admet parcialment el recurs de la fiscalia i de les acusacions particulars, i en comptes de decretar el sobreseïment lliure, decreta el sobreseïment provisional, cosa que podria permetre reobrir-la només en cas que apareguessin nous indicis.