26 de juliol de 2019
26.07.2019
Regió7

Sánchez torna a fracassar en la investidura perquè no tanca un acord amb Podem

El president del Govern en funcions obté de nou l'únic suport dels regionalistes càntabres després d'una negociació fins a la votació

25.07.2019 | 23:42
Pedro Sánchez abandona el Congrés amb el cap cot, ahir, després de la votació

Les negociacions al límit que van mantenir el PSOE i Unides Podem fins pràcticament el moment de la votació definitiva no van salvar la investidura de Pedro Sánchez com a president del Govern, fet pel qual s'obre un termini de dos mesos perquè hi hagi un nou intent o passi el temps i es convoquin unes altres eleccions. El cabal de vots a favor que va obtenir el candidat socialista al Congrés a més dels del grup socialista va ser ínfim, un de sol, el de l'únic parlamentari del Partit Regionalista Càntabre, de manera que els 124 «sís», a part de ser un nombre fins i tot més petit que el de la seva investidura fallida del 2016, van quedar molt lluny dels 155 «nos».

Perquè Sánchez hagués sortit del Congrés amb la potestat de formar un nou Govern resultava necessari augmentar la xifra que va obtenir en la primera votació de dimarts passat. No obstant això, cap grup es va desplaçar cap al sí. Només va canviar de criteri ERC, tal com va avançar el seu portaveu, Gabriel Rufián, a primera hora del matí. La seva decisió d'optar per l'abstenció, en comptes del «no» de fa dos dies, perseguia augmentar la pressió sobre Unides Podem.

Així, va ser precisament el grup presidit per Pablo Iglesias sobre el qual va recaure la responsabilitat d'impedir la investidura de Sán-chez. Una aposta del partit morat i de les seves confluències pel «sí» hauria elevat el nivell de suport al candidat socialista fins als 166 vots, i Sánchez ara estaria encaixant a la seva agenda el moment d'anar a veure el rei per prometre el càrrec i nomenar els ministres.

Però no va ser el cas. Unides Podem es va mantenir en l'abstenció de la mateixa manera que el PNB, ERC i Bildu (67 en total). Com va recordar el secretari general del grup socialista, Rafael Simancas, després de la votació, Sánchez deixa de ser candidat i s'obre un període de dos mesos a comptar des del 23 de juliol perquè en sorgeixi un de nou o el mateix Sánchez torni a intentar-ho. Si el temps passa i arriba el 23 de setembre sense novetats, es dissoldran les Corts, el BOE publicarà el reial decret de convocatòria electoral i els ciutadans seran cridats a les urnes el 10 de novembre.

Entre les forces polítiques d'esquerres només pensar en aquest escenari fa por. Rufián va insistir que «el setembre complica la vida a tots», donant a entendre que l'abstenció d'ahir no es repetirà en unes dates en què es coneixerà la sentència del Procés. Per la seva banda, el diputat de Compromís Joan Baldoví va afirmar que altres comicis generals donarien «una oportunitat al trio de Colón», amb referència a PP, Cs i Vox.

El PSOE va eludir concretar si Sánchez ho intentarà de nou i Unides Podem es va mostrar disposat a reprendre les negociacions tot i la controvertida relació en què es queden les dues formacions després d'aquesta investidura. Iglesias va recordar al Congrés la complexitat de culminar amb èxit unes converses que van començar després d'acabar la primera votació de dimarts.

Dimecres, després d'una reunió entre Carmen Calvo i Pablo Echenique, alguns ultimàtums, trucades telefòniques i filtracions de documents, les negociacions van quedar interrompudes i a punt de fracassar, ja que el PSOE va comunicar que ja no es mouria. L'ambient es va enrarir tant que Rufián, gairebé de matinada, va trucar a Iglesias i el responsable d'Organització dels socialistes, José Luis Ábalos, perquè intentessin un acord fins a l'últim segon. No obstant això, el PSOE no es va moure.

El líder d'Unides Podem sí. Tres hores abans de la votació del Congrés, va difondre un document amb el qual comunicava al PSOE que estava disposat a acceptar una vicepresidència de Drets Socials i Igualtat i els ministeris de Treball, Sanitat i de Ciència. Paral·lelament, destacava que entre els seus objectius hi havia la derogació de la reforma laboral. El PSOE la va rebutjar, bàsicament per la pretensió d'Unides Podem de gestionar la cartera de Treball, i Iglesias i la seva direcció van decidir que votarien abstenció. La investidura de Sánchez estava sentenciada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook