29 de juliol de 2019
29.07.2019
Regió7

El Govern destina cinc milions a ajudes perquè els aturats treballin d'autònoms

El nou Consell de Treball Autònom de Catalunya aspira a ser un «espai d'interlocució» amb els representants del sector Volen evitar que els autònoms hagin d'arriscar el patrimoni personal per assolir la consolidació del seu lloc de treball

29.07.2019 | 00:02
Pere Aragonès, vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda

El Govern de la Generalitat destinarà cinc milions d'euros a un nou programa d'ocupació perquè persones a l'atur passin a treballar com a autònoms. Ho va anunciar el vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, després de participar de la constitució del nou Consell de Treball Autònom de Catalunya.

Es tracta d'un òrgan que aspira a reconèixer els 556.000 autònoms que hi ha al territori -el 16% del total de persones afiliades a la Seguretat Social- i obrir un «espai d'interlocució» perquè l'administració comparteixi les polítiques que afecten els treballadors autònoms amb els seus representants. «És la mostra del compromís del Govern amb una part molt important de l'economia del país», va assegurar Aragonès.

El programa d'ocupació anunciat pel Govern preveu donar suport a persones a l'atur que necessitin ajudes i un acompanyament en la inversió inicial per «fer el pas» a treballar com a autònoms. El vicepresident del Govern va explicar que l'objectiu del projecte és que aquestes persones no hagin de «tirar de capital familiar» o tenir «una bona situació econòmica» per poder accedir al treball autònom. En aquest sentit, Aragonès va subratllar la necessitat que hi hagi «igualtat d'oportunitats» en la creació de llocs de treball d'aquest sector.

L'acte de constitució del Consell de Treball Autònom, en el qual també va intervenir el conseller de Treball, Afers Socials i Família, Chakir el Homrani, va tenir la participació de representants de patronals, sindicats i diverses organitzacions i entitats vinculades amb el treball autònom.

Entre les funcions del nou òrgan hi ha la d'emetre el seu parer sobre avantprojectes de llei o projectes de decret que incideixin en la matèria o elaborar propostes i informes en relació amb les línies d'actuació de l'àmbit del treball autònom.

El conseller El Homrani va posar èmfasi en la importància d'acordar entre les parts del consell un nou sistema d'acreditació pels treballadors autònoms, alhora que va incidir en la proposta de treballar per ajudar-los pactant projectes amb els seus representants. «El consell ens ha de permetre acordar de quina manera donem suport al teixit de treballadors autònoms que tenen projectes sostenibles econòmicament», va explicar El Homrani.


Radiografia del sector

A Catalunya hi ha 556.048 persones afiliades a la Seguretat Social per compte propi, xifra que representa el 16% del total de treballadors. En concret, el 60% dels autònoms són persones físiques, mentre que el 16% són socis de societats; el 15%, membres d'òrgans d'administració de societats i el 6% restant, familiars col·laboradors.

A part, el 65% de les més de 330.000 persones físiques que treballen com a autònoms són homes i el 46% tenen entre 40 i 54 anys. Així mateix, vuit de cada deu es dediquen al sector serveis, la mateixa proporció de les quals no tenen persones assalariades al seu càrrec. El perfil de treballador autònom respon, en general, a persones que cotitzen per la base mínima, que tenen una antiguitat de cinc o més anys en el negoci i que, en el 93% dels casos, només cotitzen en el règim per compte propi.

En relació amb el conjunt de l'Estat espanyol, els treballadors autònoms tenen un pes inferior a Catalunya, amb el 15,9% davant del 17%. D'altra banda, Barcelona centralitza el 72% del treball per compte propi, tot i que és el territori català amb un menor pes d'aquest col·lectiu en el conjunt de l'afiliació, amb el 9,1%. Així doncs, queda per darrere de Lleida, Girona i Tarragona, amb l' 11,2%, el 10,8% i el 10,2%, respectivament.

Per la seva banda, Aragonès va descriure el treballador autònom com aquella persona «que es juga el patrimoni personal i acaba fent més hores que ningú per tirar endavant el seu lloc de treball».

A més, va alertar d'alguns dels riscos que pateix aquesta figura, com la «inestabilitat», la «possible precarietat» o la seva «mala utilització» per part d'alguns sectors empresarials.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit