La militància de la CUP ha ratificat la seva nova estratègia política, que es va debatre en una Assemblea Nacional al juliol a Celrà (Girona), on es va proposar canviar el bloqueig parlamentari per l'"acció propositiva" i s'obrien a entrar en el Govern.
En un comunicat aquest dissabte, la formació ha informat que va obrir votacions telemàtiques a la militància, del 25 al 28 de juliol, sobre les esmenes de la ponència estratègica 'Combatem la resignació, preparem-nos per tornar', i van ratificar el document definitiu el divendres.
De les 33 esmenes que van quedar després de l'Assemblea Nacional del 14 de juliol, finalment s'han aprovat nou, i les aprovades per la militància "no canvien substancialment la proposada base debatuda", ha explicat en el comunicat.
La CUP impulsarà una campanya al carrer, que començarà amb assemblees obertes després de la Diada de l'11 de setembre, i que inclourà "accions de denúncia i desobediència civil" a favor de la independència, pels drets socials, pel territori i en contra dels interessos de l'Ibex 35.
Projecte electoral unitari
En el document, els 'cupaires' lamenten haver prioritzat les aliances amb partits independentistes, però afirmen que, "davant la renúncia per part de la resta de partits de bloc republicà a impulsar la ruptura democràtica amb l'Estat a curt o mig termini", aquesta estratègia ha perdut el sentit.
No obstant això, consideren que segueix sent necessària una política d'aliances i fronts electorals, i plantegen teixir-la amb un projecte electoral unitari amb l'esquerra independentista i transformadora: "Aquesta podria portar les sigles de la CUP o unes altres".
Amb aquest punt, torna a cridar Poble Lliure a sumar forces i s'obren a sumar els partits que es van presentar amb ells en les generals en la coalició FR, com Som Alternativa, el partit liderat per l'ex-secretari general de Podem, Albano Dante Fachin.
Entrar en el govern
Així mateix, afirma que està disposada a entrar en el Govern, però que "no ho farà gratis", ja que només li plantegen si es contemplen polítiques a favor de les classes populars per revertir l'austeritat i aplicar un programa que prepari l'exercici del dret a l'autodeterminació.
En la ponència de juliol, la CUP va analitzar que les eleccions dels últims mesos han suposat el final del cicle iniciat amb el 15-M i marcat per l'1-O, per la qual cosa plantegen aconseguir els objectius del partit a mitjà i llarg termini, i aportar el seu "gra de sorra per sortir d'aquesta situació de bloqueig".
Així, apunten la necessitat d'abandonar la política de bloqueig parlamentària per passar a una "oposició contundent però propositiva" que es dediqui a generar nous escenaris i condicions per exercir l'autodeterminació.
Encara que no descarten tornar a fer un referèndum, consideren que un pactat només pot arribar "després d'un col·lapse de l'Estat" i obligat per la comunitat internacional, i que per fer un altre unilateral ara mateix no es compleixen les condicions necessàries.
"Tibar" i defensar la desobediència
Per això, proposen "tibar i explorar els límits de les institucions, fent propostes que tibin el marc autonòmic i la resta d'actors polítics", defensar la desobediència tant institucional com civil, i generar una alternativa a les polítiques actuals amb mesures en defensa del territori i el clima, dels drets socials, del feminisme, de l'autodeterminació i contra la corrupció.
A més, avisen que cal defugir de les tesis que exigeixen la implementació de la independència de manera immediata i, en canvi, preparar-se per a un "nou embat democràtic".
