La victòria de la candidata liberaldemòcrata en les eleccions anticipades que es van celebrar ahir en un districte de Gal·les han reduït al mínim la majoria de la qual disposa el Partit Conservador en la Cambra dels Comuns, que només se situa un diputat per sobre del llindar.

La d'aquest dijous va ser la primera prova electoral per a Boris Johnson i, segons la BBC, es va saldar amb la derrota més prematura per a un primer ministre des de la Segona Guerra Mundial. L'aspirant tory, Chris Davies (que va perdre l'escó després de ser acusat de presentar documents falsos per obtenir dietes), va obtenir amb prou feines 1.425 vots, davant dels 8.038 que va aconseguir la candidata liberaldemòcrata Jane Dodds. Els laboristes van quedar relegats a la quarta plaça, darrere del Partit del Brexit de Nigel Farage. Altres formacions com Plaid Cymru i Els Verds no van presentar candidats per maximitzar les opcions «anti-Brexit». El Partit Liberal Demòcrata té ara 13 representants en la Cambra dels Comuns.

La nova líder de la formació, Jo Swinson, va aprofitar els últims resultats per carregar contra el nou primer ministre. «La minvant majoria de Boris Johnson deixa clar que no té mandat per treure'ns a cops de la UE», va advertir Swinson.

Johnson ha promès consumar el Brexit el 31 d'octubre, amb o sense acord.

Conversa amb Trump

El president dels Estats Units, Donald Trump, va conversar ahir amb el primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, sobre comerç, seguretat global i la polèmica instal·lació de la nova xarxa de telefonia mòbil i tràfic de dades 5G, segons ha confirmat la Casa Blanca.

En la trucada, Donald Trump va expressar a Johnson el seu desig de reunir-se amb el primer ministre britànic a la propera cimera del G-7, que tindrà lloc a final de mes a Biarritz (País Basc francès).

El mes de maig, la llavors primera ministra britànica Theresa May va cessar el seu ministre de Defensa, Gavin Williamson, després que una investigació interna li responsabilitzés de filtrar la decisió classificada del Govern britànic de permetre a l'empresa tecnològica xinesa Huawei, sospitosa d'espionatge tecnològic, que prengués part en la instal·lació de xarxes de telefonia mòbil d'última generació 5G al país.

La crisi comercial entre els EUA i la Xina va esclatar el 24 d'abril, quan el diari britànic The Telegraph va avançar la intenció del Govern que el gegant xinès hauria rebut permís per instal·lar part de la nova xarxa 5G al país, tot i que «en àrees no estratègiques», donades les acusacions d'espionatge abocades pels Estats Units sobre la tecnològica, que ha rebutjat haver comès cap negligència.