L'exportaveu d'ERC al Congrés Joan Tardà va carregar ahir contra l'ANC perquè, segons el seu parer, «en aquests moments s'equivoca» en tenir una actitud tan crítica amb els partits independentistes.

L'ANC, va dir, «s'ha convertit en un contrapoder que en comptes de facilitar l'acumulació de forces està pervertint aquesta voluntat diàfana que ha tingut l'independentisme de ser flexible, obert».

D'altra banda, en concordança amb el programa amb el qual ERC es va presentar a les últimes eleccions generals, Tardà va defensar una llei d'amnistia que permeti la llibertat dels presos independentistes i el retorn dels que van fugir a l'estranger.

Tardà va apostar ahir per conformar un «govern de front ampli» a Catalunya, que inclogui no només JxCat i ERC, sinó també la CUP i els comuns, per fer front a l'escenari que s'obrirà després de la sentència del procés que dictarà el Tribunal Suprem.

«No és impossible», va assegurar Tardà, per a qui «seria bo que el moviment republicà independentista fos capaç de conformar un govern que representés un univers de catalans més ampli que el que en aquest moment representa el Govern».

Tardà, a més, va proposar ahir que la sentència del Tribunal Suprem als líders independentistes acusats d'organitzar el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 sigui resposta «popularment amb mobilitzacions cíviques, pacífiques, permanents i massives», però també amb un avançament electoral. En una entrevista a Rac1, el republicà va pronunciar-se sobre la investidura del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, com a president espanyol i va assegurar que ERC «no hauria de bloquejar mai» la conformació d'un executiu que oferís «un mil·límetre de condicions millors» que el PP o Cs.

Tardà va explicar que dilluns va visitar l'exvicepresident del Govern i líder d'ERC, Oriol Junqueras, a la presó de Lledoners i va defensar una amnistia -un indult no l'acceptaran «mai», va dir- per als líders independentistes empresonats, als quals va augurar una sentència condemnatòria pel referèndum de l'1 d'octubre del 2017.

«L'amnistia acabarà convertint-se inevitablement en un moviment de radicalitat democràtica», va vaticinar. Tot i que no va descartar la desobediència ni la unilateralitat, va afirmar que no són «l'objectiu prioritari». D'altra banda, la CUP va apuntar a l'amnistia per als polítics empresonats davant la poca probabilitat que la sentència sigui absolutòria. La diputada al Parlament Natàlia Sànchez va considerar que la primera exigència fins que no arribi la sentència és l'absolució i «la reparació» per als mesos de presó i exili «totalment injustos i desproporcionats» i que «no responen a cap lògica de defensa dels drets humans».