A la part inferior de l'atmosfera, a la troposfera, és on habitem una part important dels éssers vius del planeta. A la hidrosfera n'hi viuen d'altres. Les condicions atmosfèriques, tant en el moment de l'incendi com en el període anterior a aquest (dies, setmanes i mesos), esdevenen fonamentals per explicar el comportament i la dinàmica del foc.

La vegetació viva és un dels éssers vius que definirà el comportament del foc. La vegetació morta també, però comparativament és molt més irrellevant.

Però repassem una mica què succeeix en l'atmosfera que afecti en la dinàmica inflamatòria i d'intensitat de l'incendi.

La pluja

És de suposar que no ens referim a la pluja en el moment de l'incendi, sinó a la que s'ha produït en el període anterior a aquest: dies, setmanes i mesos. La pluja és imprescindible per mantenir la vida en els vegetals, però també ho és per fer que aquests tinguin un contingut d'aigua que faci que el front de l'incendi ho tingui difícil per mantenir el foc en marxa.

El front d'un incendi, en el seu avenç, ha de disposar de combustible en condicions per mantenir la dinàmica de la foguera. Si la vegetació disposa d'un contingut d'aigua important (ha plogut en quantitat notable en el període o temporada anterior a l'incendi) el front de foc -que ha d'evaporar l'aigua que conté el vegetal abans que aquest entri en combustió- hi dedicarà molta energia, per la qual cosa la velocitat de propagació disminuirà, no es produiran gaires focus secundaris ni grans salts i les forces d'extinció ho tindran més bé.

En un cas extrem d'humitat, l'incendi es podria apagar autònomament pel fet de no disposar de prou energia per mantenir la combustió. Aquest és el cas dels incendis provocats per llamps en tempestes humides, que tot just afecten un espai de vegetació reduït: l'espai fins on s'ha dissipat l'energia del llamp i els efectes d'aquest sobre la vegetació. D'aquí vénen els sleepers, o llamps adormits, que l'endemà de la pluja i el llamp són capaços de reprendre la combustió amb l'ajuda del sol i de l'evaporació. Aquells que no en són capaços no es detecten fins al cap d'un temps, quan veiem una clapa petita de vegetació cremada.

A l'inrevés del que passa en el cas d'un excés d'humitat, quan la vegetació està molt seca el front de l'incendi avança molt ràpidament, ja que l'evaporació de l'aigua dels vegetals és insignificant i la combustió ho té tot a favor.

El dèficit hídric que es produïa al principi del juliol del 1994 era molt important. La vegetació, tot i estar molt adaptada a la sequera, estava al límit de la supervivència per manca d'aigua.

Distribució en el temps de la pluja

A Londres, Berlín o Moscou hi plouen uns 600 mm/any, com a Manresa. No hem sentit a parlar d'incendis de vegetació importants en aquest llocs, oi? Encara que sembli mentida, això és així.

Hi ha diversos factors que fan que, tot i coincidir en el nombre total de litres/any, aquesta coincidència tingui diferències. El factor més important és com es reparteixen aquest litres d'aigua al llarg de l'any. A la zona mediterrània, les pluges són equinoccials. És a dir: plou a la primavera i a la tardor i sovint ho fa amb xàfecs importants, en els quals la vegetació no aprofita bona part de l'aigua, ja que aquesta s'escola pels pendents cap a torrents i rius. No saber ploure és la frase del poeta.

En canvi, a les capitals esmentades, tot i recollir-s'hi una quantitat similar de litres a l'any, aquesta es reparteix en molts més dies i no ho fa quasi mai de manera torrencial, per la qual cosa l'aprofitament de l'aigua per part de la vegetació és molt més important. L'evaporació és diferent i, en conseqüència, per aquest i altres factors les espècies vegetals també són diferents, molt més humides i, per tant, resistents a la ignició i a la propagació del foc.

El vent

És sense cap mena de dubte un dels factors més importants en la propagació dels incendis de vegetació. A la Catalunya Central no «patim» ventades estructurals com a l'Empordà o a les Terres de l'Ebre. Alguna vegada he comentat que si les tramuntanades i fàcilment a aquest espai ja no en tindríem, de boscos.

Si bé en la dinàmica atmosfèrica es considera que un vent és fort a partir de 50 km/h, un vent que ultrapassi els 25 km/h complica molt el control d'un incendi de vegetació amb continuïtat de combustible assegurada.

El foc de l'any 1994 va combinar vents de ponent i marinades. En el seu inici va ser el ponent sec i calent el que va fer que l'incendi s'embalés costes amunt del vessant sud de la serra de Castelltallat i que provoqués una propagació cap al nord-est, fruit del component oest del vent i del pendent cap al nord del terreny.

Després va ser la marinada (de component sud en el nostre ter-ritori), que, per l'important escalfament del terreny durant el matí, a primeres hores de la tarda o fins i tot abans bufa seca i amb intensitat (a 50 km de la costa ha perdut la humitat) i eixuga la vegetació que troba en el seu viatge. Atesa la procedència de sud del vent, els vessants que pateixen més la seva acció són els que s'orienten cap al sud (els més exposats al sol), amb la qual cosa la gresca, en cas d'eclosió d'un foc, està assegurada.

Temperatura i humitat relativa

Aquests són factors de menor importància que el contingut d'aigua del vegetal, però igualment són importants per determinar l'eclosió i la dinàmica de l'incendi.

En les primeres hores de la tarda, a l'estiu, les humitats relatives baixen a nivells extrems per als incendis de vegetació. És habitual observar registres per sota del 20% d'humitat en aquestes hores. És una situació òptima per a la propagació dels incendis de vegetació. L'aire que reben les flames no porta cap component que refresqui, ja que el contingut d'aigua en l'aire és mínim.

L'aire s'escalfa sobretot per la temperatura del sòl, del terra, ja que l'escalfament és mínim en la radiació que travessa l'aire. Ara, la primera capa de l'atmosfera que descansa sobre el sòl és la que rep l'escalfor que engega tot un procés dinàmic que eleva capes calentes i en desplaça de més fredes.

La recuperació nocturna

Per compensar els darrers paràgrafs, en els quals sembla que l'atmosfera és un pèrfid enemic, esmentem ara el factor positiu de la nit, amb un augment important de la humitat relativa i una disminució o desaparició del vent.

Aquells fronts de foc que durant la tarda poden arribar a presentar alçades de flames de 40 metres i fora de l'abast dels equips d'extinció, durant la nit es poden reduir a poc més de 5 metres. Això és per l'atmosfera: la vegetació és la mateixa, la topografia també, les dificultats orogràfiques i els vials per facilitar el treball dels bombers també són similars. És, doncs, l'atmosfera el que ha canviat.

De manera una mica general, però útil, es considera que un incendi de vegetació té un comportament diferenciat en 4 fases al llarg de les 24 hores del dia: de 8 del matí a les 12 del migdia el comportament del foc és d'intensitat ascendent; de les 12 del migdia a les 8 del vespre el comportament és màxim; de les 8 del vespre a les 12 de la nit el comportament és descendent; de les 12 de la nit a les 8 del matí el comportament és mínim.

Consideracions finals

Si fa molts dies que no plou, tenim un vent de prop de 25 km/h i la humitat relativa de l'aire és de menys del 20%, per la part que afecta l'atmosfera, ho tenim tot a punt per engegar un incendi de vegetació important.

Això és el que va passar el 4 de juliol del 1994.