El president del PPC, Alejandro Fernández, va acusar ahir Societat Civil Catalana d'emprendre «un camí equivocat» i de voler fer «com si fossin un partit polític». En una entrevista, Fernández va afirmar que no comparteix el «canvi d'estratègia» de l'entitat que ara presideix Fernando Sánchez Costa, que precisament va ser diputat al Parlament pel PPC. Tot i que va assegurar que Sánchez Costa és «molt estimat», va retreure a l'organització que presideix que hagi perdut les seves «missions fundacionals». «Societat Civil Catalana va néixer com a una entitat cívica per defensar els drets civils dels catalans no nacionalistes», va recordar, mentre que ara creu que està fent «propostes polítiques» pròpies d'un partit.

Sobre la iniciativa plantejada pel vicepresident d'aquesta entitat i secretari d'Organització, Xavier Marín, de prohibir que els partits independentistes puguin presentar-se a les eleccions, Fernández va remetre's a la llei de partits, on «està perfectament tipificat» per què es pot il·legalitzar una formació. «És el moment en què algú doni suport explícitament la violència o la practiqui. És el límit per a nosaltres en democràcia, la línia vermella», va subratllar.

Sánchez Costa va deixar el PPC en assumir el lideratge de Societat Civil Catalana, un relleu que Fernández considera «lògic», però aquesta no ha estat la darrera renúncia a les files populars. Tot i això, el president del PPC va afirmar que s'han produït tant baixes com altes i va defensar la línia adoptada per la nova direcció, que va desvincular dels últims resultats electorals. Segons Fernández, «la nova estratègia no ha tingut temps d'implementar-se» i ha estat l'herència de l'etapa anterior la que ha repercutit a les urnes.

Sánchez Costa, per la seva banda, va anunciar ahir que l'entitat demandarà diverses conselleries. En un article a El Mundo, Sánchez Costa va denunciar que Catalu-nya «mostra seriosos dèficits de pluralisme i qualitat democràtica» i enumera un suposat «dopatge institucional del teixit social, colonització simbòlica de l'espai públic, falta de neutralitat de l'administració, monolingüisme i biaix a l'escola».