La població centenària a Catalunya s'ha multiplicat per 14 en les últimes quatre dècades, ha passat de 140 persones el 1981 a 1.950 el 2017, segons les últimes dades publicades per Idescat. Pel que fa als de 105 anys i més, ara en són 10 vegades més que fa quatre dècades. Els que actualment encapçalen el rànquing de persones longeves residents a Catalunya són Maria Branyas, de 112 anys i 5 mesos, i Joaquim Illas, de 110, segons l'associació Gerontology Research Group, que nodreix la llista dels rècords Guinness en longevitat. Tots dos entren en la categoria de «supercentenaris», reservada als qui passen de les 11 dècades. En una entrevista a l'ACN, Branyas va revelar la recepta per viure tant: «Una vida ordenada, socialment molt agradable i sense fer excessos».

El «fort creixement» de la població centenària, segons fonts d'Idescat, és sostingut en el temps i per a tots dos gèneres, però especialment en el femení. L'any 1981 només hi havia 110 dones que passessin dels 100 anys, i al 2017 ja n'eren 1.600. Pel que fa als homes, en el mateix període han crescut de 30 a 350. La tendència és la mateixa per als de 105 anys i més: si a principi dels anys 80 n'hi havia deu (cinc homes i cinc dones), ara n'hi ha 100 (25 homes i 75 dones), segons Idescat, que arrodoneix les xifres en múltiples de cinc. De cada milió de persones al país, 260 tenen més d'un segle de vida.

Records de la guerra del 1914

Maria Branyas és la persona més vella de Catalunya. Nascuda el dia 4 de març del 1907 a la ciutat de San Francisco, l'any que es va matricular el primer automòbil a Barcelona, va passar els seus primers anys de vida als Estats Units, on vivia la seva famíli, fins que van decidir tornar i establir-se a Girona. Un dels primers records de Branyas és, de fet, de la tornada, en transatlàntic, en temps de la Primera Guerra Mundial. «Amb la guerra, Alemanya estava atacant encara el nord, i no es podia passar pels mars nòrdics, sinó per baix, per Cuba i les Açores», va recordar.

Amb tot, va apuntar que tot i que les dues guerres mundials «van ser molt dolentes per a Europa», van portar «avenços». De la guerra civil, que va esclatar quan ella estava a punt de fer 30 anys, en guarda «molt mals records», perquè alguns «es van aixecar i van començar a fer barbaritats, quan la gent no pensava en res d'això». I de la dictadura, va afirmar que «ja se sap el que és, però en certs aspectes va ser beneficiosa», perquè «va haver-hi moltes famílies que van viure bé».

Branyas, que probablement ha conegut gent nascuda abans del primer viatge en tren a Catalunya el 1848, va dir que en l'últim segle hi ha hagut «un canvi total», amb molts «avenços», sobretot en «la manera de comunicar-se les persones». També va apuntar que «ara la gent viu d'una altra forma, el diner és el que preval, i amb això s'aconsegueix gairebé tot». Segons ella, a principi del segle XX «era diferent, es vivia més bé, més pacíficament i més alegrement».

Amb 3 fills, 11 nets i 11 besnets, va dir que encara té ganes de viure «per l'amor als fills», veure que els seus descendents «estan sans» i que els que són adolescents «entren a la universitat, i emprenen una nova vida». A més a més, segons ella, «sempre hi ha una cosa nova per aprendre». Per exemple, Branyas va dir que durant els seus més de 40.000 dies de vida ha après especialment «la manera de ser de la gent, el tracte, i comprendre de seguida les persones».

Sobre la situació política actual a Catalunya, va dir que no li agrada «gens», perquè no troba «cap persona amb talent suficient» per governar. «Han de canviar, i ha de sortir una persona que sàpiga com va el món i que tingui talent, que de moment no s'ha presentat». I va ironitzar: «Potser està amagat i no vol sortir encara, ja veurem, hem d'esperar i tenir confiança, i mirar dins el que es pot aprofitar, que no és gaire».

La persona més longeva de Catalunya viu a la Residència Santa Maria del Tura, a Olot, des de fa 19 anys. La directora del centre, Montse Valdayo, va explicar també a l'ACN que Maria Branyas «dona lliçons de vida, d'història» cada dia, i la va descriure com una persona «molt intel·ligent i maca». Segons els familiars de Branyas, «mai ha tingut problemes de salut» i ara continua amb salut, cosa que va confirmar la mateixa Branyas: «De moment tinc salut, puc gaudir encara una mica dels grans avenços que el país ens presenta, encara que no per tenir-los jo».

Al club dels 'supercentenaris'

Branyas ara mateix és la tercera persona més longeva d'Espanya, mentre que Joaquim Illas, l'home més vell a Catalunya, està en la posició 11. El 26 de juliol va entrar en la llista de «supercentenaris», és a dir, persones amb més de 110 anys, cosa que va propiciar que el visités el president de la Generalitat, Quim Torra, al seu poble natal, Blanes. Illas, conegut com a Falet al municipi, va néixer el mateix dia que començava la Setmana Tràgica a Barcelona.

L'endemà del seu últim aniversari, va dir a l'ACN que de moment no hi ha cap «recepta màgica» per arribar a ser «supercentenari». «He menjat i he begut de tot, però de gaudir de la vida, mai n'he tingut prou», va explicar Joaquim Illas.