L'origen de la munió d'esquelets que hi ha al fons del petit llac de Roopkund, d'uns 40 metres de diàmetre i situat a més de 5.000 metres d'altura a l'Himàlaia, segueix a dia d'avui essent un gran misteri. Un enigma que lluny de resoldre's s'acaba de fer més gran. Un estudi a gran escala realitzat per un equip internacional de científics ha revelat que els misteriosos esquelets que es creia que van morir durant un sol episodi catastròfic, pertanyen en realitat a grups genèticament molt diferents que van morir en diversos períodes en almenys dos episodis separats entre ells per mil anys.

En la investigació, publicada aquesta setmana a la revista 'Nature Communications', hi va participar un equip internacional de 28 investigadors d'institucions a l'Índia, Estats Units i Europa.

Situat a la vessant índia de l'Imalàia, el llac Roopkund ha intrigat els investigadors durant molt temps a causa de la presència de restes òssies de diversos centenars d'humans antics, dispersos en i al voltant de les vores del llac, troballa macabre que li ha aportat el sobrenom de llac dels esquelets.

"El llac Roopkund ha estat objecte d'especulacions sobre qui eren aquestes persones, què els va portar al llac Roopkund i com van morir", diu l'autor principal de l'estudi, Niraj Rai, de l'Institut Birbal Sahni de Paleosciences, a Lucknow (Índia), que va començar a treballar en els esquelets de Roopkund quan era un científic postdoctoral al Centre CSIR de Biologia Cel·lular i Molecular (CCMB) a Hyderabad.

Les pistes que aporten els esquelets

La publicació actual, producte final d'un estudi de més d'una dècada que presenta les primeres dades d'ADN antic del genoma complet de l'Índia, revela que el llac té una història encara més complexa del que s'havia imaginat fins ara.

L'ADN antic obtingut dels esquelets del llac Roopkund, que inclou l'ADN més antic fins ara trobat a l'Índia, revela que deriven d'almenys tres grups genètics diferents.

"Primer ens vam adonar de la presència de múltiples grups diferents a Roopkund després de seqüenciar l'ADN mitocondrial de 72 esquelets. Si bé molts dels individus posseïen haplogrups mitocondrials típics de les poblacions índies actuals, també identifiquem un gran nombre d'individus amb haplogrups que seria més típic de les poblacions d'Euràsia occidental ", explica el coautor del treball Kumarasamy Thangaraj, del CCMB, que va començar el projecte fa més d'una dècada, en un antic laboratori de neteja d'ADN que ell i el llavors director del CCMB Lalji Singh (ja mort) van construir per estudiar Roopkund.

La seqüenciació completa del genoma de 38 individus va revelar que hi havia almenys tres grups diferents entre els esquelets de Roopkund.

El primer grup està compost per 23 individus amb ascendència que estan relacionats amb persones de l'Índia actual, que no semblen pertànyer a una sola població, sinó que deriven de molts grups diferents.

Sorprenentment, el segon grup més gran està compost per 14 individus amb ascendència que està més estretament relacionat amb les persones que viuen a la Mediterrània oriental, especialment en l'actual Creta i Grècia.

Un tercer individu té ascendència que és més típica de la que es troba al sud-est asiàtic. Per tot això, els investigadors afirmen que els va sorprendre molt la genètica dels esquelets de Roopkund.

"Les persones que pertanyien al grup relacionat amb l'Índia tenien dietes molt variables, que mostraven dependència de fonts d'aliments derivats de C3 i C4. Aquestes troballes són consistents amb l'evidència genètica que pertanyien a una varietat de grups socioeconòmics al sud de Àsia -apunta el co-autor principal de l'Ayushi Nayak l'Institut, Max Planck, per a la Ciència de la Història humana--. En contrast, els individus amb ascendència relacionada amb la Mediterrània oriental semblen haver consumit una dieta amb molt poc mill".

Molts dubtes encara oberts

Les troballes també van revelar una segona sorpresa sobre els esquelets del llac Roopkund. La datació per radiocarboni indica que els esquelets no es van dipositar al mateix temps, com se suposava anteriorment.

En canvi, l'estudi troba que els dos principals grups genètics en realitat es van dipositar amb una separació d'aproximadament 1.000 anys.

Primer, durant els segles VII i X abans de l'Era Comuna, els individus amb ascendència relacionada amb l'Índia van morir a Roopkund, possiblement durant diversos esdeveniments diferents.

No va ser fins en algun moment durant els segles XVII i XX que els altres dos grups, probablement formats per viatgers de la Mediterrània oriental i el sud-est asiàtic, van arribar al llac Roopkund. "Encara no està clar què va dur aquestes persones a l'estany o com van morir --assenyala Niraj Rai-. Esperem que aquest estudi representi el primer de molts anàlisi d'aquest misteriós lloc".

"Mitjançant l'ús d'anàlisi biomoleculars, com l'ADN antic, la reconstrucció dietètica d'isòtops estables i la datació per radiocarboni, hem descobert que la història del llac Roopkund és més complexa del que imaginem, i planteja la sorprenent pregunta de com els migrants del Mediterrani oriental, que tenen un perfil ancestral que és extremadament atípic a la regió avui dia, van morir en aquest lloc fa només uns centenars d'anys --conclou el coautor principal David Reich, de la Facultat de Medicina de Harvard--.