El primer ministre britànic, Boris Johnson, va anunciar la suspensió temporal del Parlament, un polèmic pas que va rebre l'aval de la reina Elisabet II, tot i que l'oposició la va qualificar d'«antidemocràtica» perquè entorpeix els plans per evitar un Brexit sense acord. En un moment incert per a la política, el líder conservador ha generat un sisme polític en confirmar els seus plans de tancar la Cambra dels Comuns des de la segona setmana de setembre fins al 14 d'octubre, quan es durà a terme la cerimònia d'obertura de la nova legislatura , l'anomenat «discurs de la reina».

L'anunci va indignar els grups opositors, que dimarts van anunciar la seva intenció d'explorar vies per evitar que el país deixi la Unió Europea el 31 d'octubre sense acord. Diversos diputats de partits diferents van fer crides a sortir als carrers per protestar contra la decisió de Johnson.

Després del recés estival, està previst que les sessions parlamentàries es reprenguin el proper 3 de setembre, però el nou calendari deixa poc marge de maniobra als diputats contraris a un divorci abrupte per poder idear nous mecanismes legals amb els quals intentar bloquejar aquest escenari.

El Consell Privat de la sobirana britànica va anunciar que la reina complirà la sol·licitud del Govern i prorrogarà les sessions del Parlament «no abans del dilluns 9 de setembre i no més tard del dijous 12 de setembre». Les cambres cessaran la seva activitat durant unes cinc setmanes, en lloc de les tres setmanes de recés que estaven previstes per facilitar les conferències dels partits britànics.

En una missiva enviada per Johnson als parlamentaris per explicar-los les seves intencions, el primer ministre va insistir en què disposaran d'un «marge ampli» per poder debatre el Brexit abans de la celebració del Consell Europeu del 17 i 18 d'octubre, que resultarà clau per a aquest país. Johnson va assegurar que és «totalment incert» que darrere del seu anunci s'amagui una segona intenció de lligar les mans dels detractors del «no pacte» i va defensar que és una mesura que demostra la intenció del seu Govern de «tirar endavant una ambiciosa i valenta agenda legislativa» sobre la qual els diputats votaran a l'octubre.

L'allau de crítiques demolidores als seus plans ha tensat més la situació política i un grup multipartit format per més de 70 diputats valora la possibilitat de recórrer a la Justícia per bloquejar la suspensió parlamentària. El líder de la Cambra dels Comuns, el conservador John Bercow, va titllar el gest de Johson d'«aberració constitucional», mentre que el líder laborista, Jeremy Corbyn, va dir que suposa una «aberració i una amenaça a la democràcia». Corbyn es va mostrar «esgarrifat davant la gosadia del Govern de Johnson, que parla de sobirania i, en canvi, busca suspendre el Parlament per evitar l'escrutini als seus plans per executar un temerari Brexit sense acord».

Corbyn va anunciar que ha escrit a 116 diputats conservadors i independents, entre ells l'exprimera ministra Theresa May i l'extitular d'Economia Philip Hammond, demanant el seu suport a mecanismes que permetin avortar una sortida brusca de la UE.

Petició d'eleccions

La ministra principal d'Escòcia, la independentista Nicola Sturgeon, va reptar Boris Johnson a convocar eleccions generals abans del 31 d'octubre, opció descartada pel líder conservador.

Una petició popular en contra de la suspensió va reunir més de mig milió de signatures en poques hores, de manera que ha superat el llindar de 100.000 per ser debatuda a la Cambra dels Comuns.