Milers de persones van protestar ahir davant del número 10 de Downing Street de Londres en contra de la decisió del primer ministre, Boris Johnson, de suspendre el Parlament fins a mitjan octubre. Els manifestants portaven cartells que reclamaven «salvar la democràcia» o «recuperar el control de Boris», ja que consideren que la decisió del líder tory els aboca a un Brexit dur o sense acord i deixa els diputats sense opcions d'aturar-ho.

Scotland Yard va col·locar un elevat nombre d'agents al voltant del Parlament com a prevenció de qualsevol incident. Els manifestants es van agrupar sota el lema «Aturem el cop». Davant dels agents, es van posar a cridar: «Si tanqueu el Parlament, nosaltres tancarem els carrers». També demanaven a Boris Johnson que torni a Eton, l'escola privada o elitista on es va educar.

A més de Londres, també hi van haver protestes a ciutats com Manchester, York, Cambridge, Oxford, Belfast, Edimburg o Glasgow. D'altra banda, l'organització «Una altra Europa és possible» va organitzar unes 80 marxes de protestes a tot el país.

La protesta d'ahir va ser organitzada per diferents moviments i associacions. Tot i això, el lideratge l'ha assumit Momentum. Es tracta del corrent intern del laborisme que va impulsar Jeremy Corbyn al lideratge del partit i el va multiplicar amb el seu discurs i actuacions al nombre d'afiliats de la formació.

Els seguidors de Jeremy Corbyn consideren que, tot i que la decisió presa per Johnson de tancar el Parlament durant la segona setmana de setembre i no tornar a començar la legalitat fins al 14 d'octubre entra dins de la legalitat, s'hauria d'haver fet una excepció atesa l'extraordinària importància de la situació. Argumenten la seva posició amb el constant rebuig del Parlament als diferents plans per a la sortida del país de la UE, presentats per l'anterior govern de Theresa May.

L'oposició considera que, amb el tancament del Parlament, Johnson vol aconseguir que els diputats no puguin posar traves a una sortida sense negociar de la Unió Europea el pròxim 31 d'octubre. Es tracta de la data límit establerta per Brusel·les perquè el Regne Unit estableixi un tracte de sortida.

Dubtes amb Johnson

L'oposició defineix Johnson com un milionari escollit per un escàs marge que aprofita les faltes de la democràcia anglesa per forçar un Brexit sense acord. Preveuen que, un cop hagi aconseguit el Brexit, Johnson aprofitarà per establir una aliança amb Trump per així reforçar la tradicional relació amb els Estats Units. Aquesta vegada, el Regne Unit i els Estats Units coincideixen en les idees de reforçar la protecció dels seus productes i en mantenir una línia dura contra la immigració il·legal. També preveuen un reforçament identitari amb els Estats Units i un allunyament d'Europa.

Per la seva part, Johnson argumenta que el seu objectiu és aconseguir unes més grans concessions en un tracte de sortida de la unió Europea. Tot i això, manté que tractarà els lligams amb Brusel·les en la data marcada que no ha fet pública. L'estratègia de Jonhson és que el govern format a final de juliol pugui presentar el seu programa legislatiu quan la reina Elisabet II torni a obrir la cambra l'octubre.