04 de setembre de 2019
04.09.2019

62 municipis del centre de Catalunya, en perill de quedar deshabitats

Molts pobles de les comarques del Solsonès, l'Alt Urgell i el Berguedà no arriben als 8 habitants per quilòmetre quadrat

03.09.2019 | 23:47
Vista de Gisclareny, el municipi amb menys veïns de Catalunya

La població de Catalunya no ha deixat de créixer any rere any. Des de l'any 2000 fins al 2018, va augmentar el 23,1%, i la previsió és que no ho deixi de fer. Aquest increment és superior al d'Espanya, que en la mateixa franja temporal va créixer el 16%. Però aquestes dades amaguen un dels principals problemes que té l'Estat espanyol actualment, el despoblament.

La Catalunya Central també està vivint aquesta problemàtica els darrers anys. 71 municipis del centre de Catalunya estan en risc de despoblament segons els paràmetres de la Unió Europea, mentre que en 62 aquest risc és greu. Aquests paràmetres determinen que els municipis que no superen el 12,5 de densitat (nombre d'habitants per km2) estan en risc de despoblament, mentre que els que no superen el 8 es poden considerar en greu perill de quedar deshabitats.

El Govern espanyol assegura en l'últim informe publicat l'any 2018 pel Comissionat del Govern davant el Repte Demogràfic que el 25,6% dels municipis catalans, 1 de cada 4, està en risc de despoblament. Les zones més afectades de Catalunya són les comarques de muntanya i també algunes d'interior pel creixement de les grans ciutats properes a la capital catalana.

Fins i tot algunes comarques presenten una xifra que suposa que estan en risc de despoblament conjuntament, és a dir, fent la mitjana de tots els seus municipis. És el cas de l'Alta Ribagorça (8,8), el Pallars Sobirà (5), el Pallars Jussà (9,8) i l'Alt Pirineu i l'Aran (12,5).

Pel que fa a la Catalunya Central, les comarques amb els pobles més petits pel que fa a nombre d'habitants són els més afectats pel despoblament seguint la tònica de la resta de l'Estat.

La més afectada de la Catalunya Central és el Solsonès. 12 dels 15 municipis que formen la comarca estan per sota dels 8 habitants per km2 i això significa que estan en greu risc de despoblament. Això és degut al poc nombre d'habitants que tenen els seus municipis, i només se n'escapen Olius i Sant Llorenç de Morunys, que tenen al voltant dels 1.000 habitants, i la capital de comarca, Solsona, que en té al voltant de 9.000.

Un 73% dels municipis de l'Alt Urgell, 14 de 19, també estan en greu risc de despoblament. En aquesta comarca, a més, hi ha el cas de Montferrer i Castellbò, l'únic municipi de la Catalunya Central que es troba en aquesta situació tot i superar el miler d'habitants.

Una altra comarca que supera el 50% pel que fa als municipis en greu risc de quedar deshabitats és el Berguedà. 17 dels 31 municipis que configuren la comarca no arriben al límit de densitat. Entre aquests hi ha el municipi del centre de Catalunya més afectat per aquesta problemàtica (0,7%) i que també té el dubtós honor de ser el poble més petit de Catalunya, Gisclareny.

L'Anoia, el Bages, la Cerdanya i el Moianès tenen un índex de despoblament més baix que les comarques esmentades anteriorment, i els municipis que no superen el límit marcat per la UE no solen superar els 300 habitants.

El Baix Llobregat, però, no s'ha vist afectat pel despoblament perquè es tracta d'una comarca propera a la capital catalana i amb municipis amb un gran nombre d'habitants. El que té la densitat més baixa de la comarca és Begues, amb 138 habitants per quilòmetre quadrat, el que diu molt de la situació de la comarca.

El despoblament a Espanya


A escala estatal s'està posant a primera escena política el fenomen de l'Espanya buida que està relacionat amb el despoblament. L'últim informe publicat pel Govern espanyol constata que la pèrdua de població està estretament relacionada amb les dimensions dels municipis. Si ens centrem en l'última dècada, des del 2011, el 80,2% dels municipis espanyols està perdent població, però aquest problema s'accentua més en els que tenen menys de 1.000 habitants, ja que el 88,3% d'aquests n'han perdut.

Contràriament al que es pot pensar, aquest fenomen no només passa en zones rurals, que segueixen sent les més afectades, sinó que també té incidència en capitals de comarca, ciutats mitjanes i, fins i tot, capitals de província. Segons el mateix informe, 35 capitals de província s'han vist afectades pel despoblament entre el 2011 i el 2017, mentre que 15 han guanyat habitants. Això és degut als moviments migratoris dels espanyols, que cada cop més es traslladen a les grans ciutats a la recerca d'una millora en el seu nivell de vida.

Gairebé la meitat dels municipis espanyols té una densitat inferior als 12,5 habitants per quilòmetre quadrat que marca com a límit la UE. Les comunitats autònomes més afectades per aquest problema són Aragó (76,5%), Castella i Lleó (75,7%), Castella-la Manxa (66,4%) i La Rioja (55,2%), que no aconsegueixen superar la mitjana espanyola del 48% pel que fa al percentatge de municipis que es troben en greu risc de despoblament.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit