Espanya és l'estat de la Unió Europea on més «irregularitats» es detecten en l'ús de fons europeus de cohesió i agraris.
Segons el darrer informe de l'oficina anticorrupció de la UE, l'OLAF, l'Estat espanyol va registrar entre el 2014 i el 2018 gairebé 11.000 casos d'anomalies «fraudulentes» i d'altres tipus relacionades amb el finançament europeu.
Una xifra que contrasta significativament amb el nombre de deteccions a la resta de països de la UE. Per exemple, el segon estat on més casos s'han registrat, Polònia, en té la meitat que Espanya. Tot i això, l'impacte financer d'aquestes irregularitats a l'Estat és de mitjana baix amb relació a la quantitat de fons europeus rebuts, del 3% aproximadament.
Fonts properes a l'OLAF expliquen que l'elevat nombre de casos a Espanya no implica que a l'Estat hi hagi més problemes, sinó que es fan més «controls».
Pel que fa a les investigacions dutes a terme per la mateixa OLAF en aquests cinc anys, aquesta només ha tancat set expedients a l'Estat espanyol.
Per contra, Romania i Hongria encapçalen la llista de països que han rebut més tocs d'alerta de Brussel·les per irregularitats en l'ús de fons europeus de cohesió i agricultura, amb més d'una cinquantena d'investigacions tancades cadascun.
En el conjunt del bloc europeu es van detectar entre el 2014 i el 2018 més de 50.000 irregularitats i l'OLAF en va investigar 277 casos que van acabar amb recomanacions als estats membres afectats.
L'oficina europea d'anticorrupció assegura que gràcies a les 167 investigacions que ha tancat a la UE només aquest 2018 ha pogut recuperar 371 milions d'euros del pressupost comunitari en casos d'ús fraudulent de fons europeus.
Casos irregulars
L'informe de l'OLAF pel 2018 publicat ahir posa com a exemple d'ús irregular de subvencions europees un cas de doble finançament en projectes de recerca a Espanya.
En concret, explica que l'oficina europea va concloure una investigació el 2018 constatant que una empresa internacional es va beneficiar de vuit subvencions europees per a projectes que també eren finançats pel govern espa-nyol a través de les ajudes Torres Quevedo, un fet que no van comunicar. La companyia fins i tot va presentar declaracions a les autoritats espanyoles assegurant que no tenien altres fons per al projecte de recerca.
L'empresa va haver de retornar més d'1 milió i mig d'euros a la Comissió Europea i al ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, que convocava les ajudes, segons l'informe de l'OLAF.
De tots els casos investigats per l'OLAF i remesos als tribunals nacionals, únicament el 36% acaben amb el processament dels seus responsables.
En concret, dels 318 casos entre el 2012 i el 2018 en els quals s'han pronunciat les autoritats judicials nacionals sobre un cas investigat per l'OLAF, en 115 hi va haver imputacions i es van desestimar els càrrecs en 203.
L'organisme comunitari encar-regat d'investigar casos de frau amb fons europeus tenia obertes 414 investigacions al tancament del 2018, de les quals 85 estaven relacionades amb la gestió de fons estructurals i de cohesió.
