El president de la Generalitat, Quim Torra, va avisar ahir des de Madrid que una sentència condemnatòria del judici de l'1-O obrirà una nova etapa per trenar «en ferm» el camí fins a «culminar» la independència.

A la conferència «Democràcia!», que va oferir ahir al matí en un esmorzar informatiu organitzat per Europa Press a l'hotel Villa Magna, Torra va assegurar que donarà una resposta «de país» a les sentències amb el «màxim consens dels demòcrates» per reprendre la iniciativa.

Aquesta reacció també buscarà donar «sortida» a una societat que «no vol quedar atrapada» en un Estat que no reconeix la seva «voluntat democràtica». El president va insistir a enfortir les institucions en comptes d'apostar per unes noves eleccions al Parlament.

El president va afegir que perseguir i castigar qui exerceix drets és «incompatible» amb l'exercici de la defensa dels drets humans, per concloure que, com a conseqüència, la «no cooperació amb la injustícia és una obligació moral».

A més, Torra va contraposar l'escenari d'un avançament electoral a l'aposta per enfortir les institucions amb un govern de concentració. Torra es reafirma en l'objectiu d'aprovar els pressupostos i «marcar horitzons», sense tancar la porta a un nou referèndum, en cas que fos una proposta de consens.

A la conferència hi van assistir les conselleres Meritxell Budó, Jordi Puigneró i Alba Vergès, el delegat del Govern a Madrid, Gorka Knörr, i una quinzena de diputats de JxCat al Parlament, Congrés i Senat. També hi va anar l'excoordinadora general del PDeCAT Marta Pascal, i el secretari general del ministeri d'Interior, Juan Antonio Puigserver, que va controlar els Mossos durant el 155.

D'altra banda, Torra va assegurar ahir que en la reunió que va tenir amb Pedro Sánchez a Pedralbes van aconseguir «obrir una bretxa» per trobar una solució per a Catalunya que «superava» la Constitució.

Torra va relatar, durant la seva intervenció en els Esmorzars Informatius d'Europa Press, les dues trobades que va tenir amb el cap de l'Executiu central després d'accedir a la presidència del Govern espanyol a través de la moció de censura a Mariano Rajoy, que va tenir el suport dels independentistes catalans. En aquest sentit, va exposar que la primera reunió amb Pedro Sánchez a La Moncloa va ser un «excel·lent punt de partida» en el qual es va posar de manifest que el conflicte de Catalunya és de «naturalesa política» i que exigia una resposta política i no penal, en no tractar-se d'un problema de legalitat.

El dirigent català va comparar la situació amb la que va tenir lloc al Regne Unit i al Canadà, on sí que es van fer referèdums d'autodeterminació sobre Escòcia i el Quebec.