La memòria anual que la fiscal general de l'Estat, Maria José Segarra, va lliurar dijous al rei Felip VI i va fer pública ahir coincidint amb l'obertura de l'any judicial posa en dubte l'actuació de les autoritats penitenciàries catalanes sobre els presos del procés.
Segons consta al document, de 1.500 pàgines, les manifestacions de les autoritats catalanes, «incloent-hi l'actual director general d'Institucions Penitenciàries» mostrant «públicament el seu rebuig a la presó provisional acordada» sobre el que «consideren presos polítics», poden «posar en qüestió les condicions de tranquil·litat i imparcialitat que necessàriament han de concórrer a les autoritats i els funcionaris de l'Administració Penitenciària de Catalunya quan hagin d'avaluar els presos si són finalment condemnats».
La Fiscalia recorda, a més, «situacions anòmales» com, al seu entendre, «l'existència de manifestacions com a mínim setmanals davant els centres penitenciaris on es trobaven ubicats aquests presos».
El text de la Fiscalia també admet que té una sensació «agredolça» pel resultat de les interlocutòries que el Tribunal Suprem va emetre contra els membres de l'anterior Govern que es troben a l'exterior.
Segons la Fiscalia, malgrat que ha tingut la col·laboració dels seus homòlegs europeus, «en aquest cas la sensació ha estat agredolça perquè la sintonia mostrada amb les fiscalies d'altres membres de la UE no s'ha vist reflectida en les decisions adoptades per determinats òrgans judicials».
En aquest sentit, acusa els tribunals europeus que no han atès les peticions del Suprem d'haver trencat el principi de «confiança mútua».
«Aquesta confiança es pot trencar quan no es respecten els respectius àmbits competencials fent tasques de valoració sobre el grau d'intensitat d'alguns elements de tipus penal que, al nostre judici, excedeixen obertament de la tasca de control del compliment de les formalitats necessàries per executar les decisions remeses per les autoritats judicials o fiscals dels països implicats», argumenta.
Data de la sentència
El president del tribunal que ha jutjat els líders independentistes, Manuel Marchena, vol emetre la sentència de l'1-O abans del 16 d'octubre, quan expira el termini de dos anys de presó preventiva a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, segons han apuntat fonts del tribunal durant l'acte d'obertura de l'any judicial. Les mateixes fonts assenyalen que, malgrat que encara no s'ha adoptat una decisió en ferm, el tribunal es decanta, ara per ara, per no fer una lectura pública de la sentència, que notificaria directament a les parts un cop signada. El motiu, expliquen aquestes fonts, és que aquesta serà una sentència molt voluminosa que no seria lògic llegir de manera lineal, i que fer una lectura només de la part decisòria impediria donar explicacions sobre els arguments jurídics que han portat a les conclusions. Segons aquestes fonts, Marchena està redactant la sentència per blocs temàtics i ara per ara no dona per feta una unanimitat dels set magistrats en la sentència. El motiu, apunten, és la complexitat dels debats jurídics.
