El president de la Generalitat, Quim Torra, ha sol·licitat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la recusació del seu president, Jesús María Barrientos, en la causa en què se'l jutja per desobediència en considerar que el magistrat concorre en una «flagrant falta d'imparcialitat».
En un escrit al qual ha tingut accés Efe i que va avançar RAC1, Torra al·lega que Barrientos, un dels magistrats que formen part del tribunal que el jutjarà per no retirar a temps símbols independentistes de la Generalitat durant la campanya electoral, no compleix amb el criteri d'imparcialitat per les seves manifestacions públiques «absolutament contraposades» a les del president.
Segons l'escrit, que s'empara en la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), la «imparcialitat judicial se salvaguarda també a través de les aparences» i, segons el seu parer, l'opinió de Barrientos «va desbordar l'esfera institucional». «El que s'exigeix d'un jutge és que aquesta (l'opinió) no es faci pública sense esperar les conseqüències legals perquè això afecta la imatge d'imparcialitat que ha de tenir qualsevol persona cridada a enjudiciar», sosté la defensa de Torra, que acusa Barrientos de «predicar» la imparcialitat però no «practicar-la». A més, assenyala que el magistrat «s'ha pronunciat públicament i publicadament sobre aspectes» que concerniran al judici i «ha rebutjat amb especial contundència totes les tesis sobre l'exhibició de símbols que tenen a veure amb la solidaritat i suport als presos polítics així com de banderes estelades» el que posa en joc -assegura- «la confiança dels ciutadans en l'administració de justícia».
L'escrit de recusació recull, a més, una quinzena de declaracions del president del TSJC en què aquest expressa la seva «preocupació» per l'escenari polític català arran del procés i es mostra contrari a la presència de llaços grocs en espais públics. Entre elles, la defensa de Torra recorda que al febrer del 2018 Barrientos va abandonar un acte al Col·legi d'Advocats de Barcelona perquè el president del parlament català, Roger Torrent, va donar un discurs en el qual va denunciar l'existència de presos polítics. «En aquest cas concret, la seva opinió va desbordar l'esfera institucional on es va emmarcar, perquè ha exhibit un posicionament polític i personal que és absolutament contraposat» al de Torra, afirma l'escrit, el qual critica que «no només s'ha perdut la imparcialitat obligada sinó, igualment, la prudència» més mínima. «És evident que estem davant un cas flagrant de falta d'imparcialitat i es podrà forçar més o menys la interpretació de les normes d'aplicació, però no tenim cap dubte que si aquest judici és presidit pel recusat el mateix només servirà per alterar i adulterar la realitat política catalana», recalca.
La defensa també demana que Barrientos s'aparti del cas en al·legar que ja va participar en la causa, atès que va ser un dels magistrats que van formar part de l'acte d'admissió a tràmit de la querella presentada per Fiscalia. Considera que aquest tràmit «contamina» el tribunal perquè «l'única diferència entre el procés intel·lectual a realitzar en l'admissió a tràmit i el judici oral radica en la intensitat de la certesa, així com del cabal probatori». Per aquest motiu, la defensa de Torra entenc que el president del TSJC «ja va prendre contacte directe amb el fons de l'objecte de debat i, així, resultaria objectivament contaminat».
El judici a Torra, que enfronta a un any i vuit mesos d'inhabilitació, està assenyalat per als dies 25 i 26 de setembre, però la data ha estat objecte de controvèrsia després que el president denunciés les «presses» del TSJC per jutjar-lo mentre la Fiscalia va demanar mantenir les dates marcades.
