El president de la Generalitat, Quim Torra, no té previst demanar al Parlament que mogui el ple del debat de política general, dels dies 25 i 26 de setembre, i medita si acudir o no al judici per desobediència que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha fixat per a les mateixes dates. «Encara no ha decidit ni anunciat què farà, però decideixi el que decideixi tindrà el Govern al seu costat donant-li suport», va apuntar ahir la portaveu de l'executiu català, Meritxell Budó.

La junta de portaveus del Parlament va acordar ahir mantenir el ple del debat de política general els dies 25 i 26 de setembre, malgrat que coincideix amb el judici a Torra per no haver retirat a temps els llaços grocs dels edificis públics en campanya electoral. Després que el TSJC rebutgés canviar la data del judici, Budó va assegurar que el Govern no preveu demanar a la cambra catalana que alteri el seu calendari.

Fa uns dies, Torra va obrir la porta a la possibilitat de no comparèixer davant el TSJC: «No anar-hi seria posar de manifest que t'has de plantar, quan parlem de confrontació democràtica, de què parlem, que ens plantem davant un Estat autoritari i repressiu», va assenyalar. I va afegir: «Qui té un problema és el TSJC, hem de saber si es respecta la separació de poders, la meva resposta de si vaig al judici cal entendre-la en el marc en què ens movem».

Encara que va assegurar que a la reunió de Govern el president no va dir què farà, la portaveu de l'executiu català va subratllar que Torra sí que ha demanat «respecte a la separació de poders», ja que sosté que el debat de política general ja estava previst per a aquelles dates, encara que des del TSJC s'hagi destacat que no figurava a l'agenda oficial de la cambra.

D'altra banda, Budó va expresar la seva «preocupació» per un informe de la Fiscalia General de l'Estat en què «es demana indirectament» que els presos independentistes siguin traslladats a «presons de fora de Catalunya», cosa que segons el seu parer aniria «contra la llei».

Després de la reunió setmanal del Govern, Budó va denunciar que el posicionament de la Fiscalia suposa un «menyspreu» cap a les «competències» de la Generalitat en matèria d'institucions penitenciàries. A més, segons Budó, en «demanar indirectament que es traslladi els presos a presons de fora de Catalunya, allunyant-los de les seves famílies», la Fiscalia planteja un escenari «contrari a la llei», perquè «els presos han d'estar on estiguin més a prop de les seves famílies i amics».

En concret, en la memòria de la Fiscalia, el fiscal especialista de Barcelona assenyala que l'any 2018 està marcat per l'estada a la presó dels presos preventius del procés, cosa que «ha produït diferents situacions anòmales com l'existència de manifestacions com a mínim setmanals davant dels centres penitenciaris on es trobaven ubicats aquests presos», així com una «anormal presència d'autoritats no penitenciàries en aquests centres».

Afegeix que les autoritats de la Generalitat, «inclòs l'actual director general d'Institucions Penitenciàries, han mostrat públicament el seu rebuig a la presó preventiva acordada respecte als processats per delictes molt greus» durant el procés, «als quals consideren presos polítics». Aquest fet, afegeix, pot posar en qüestió les «condicions de tranquil·litat i imparcialitat que necessàriament han de concórrer en les autoritats i funcionaris» de l'administració penitenciària catalana.

«Ens preocupa que es posi en dubte la imparcialitat dels serveis penitenciaris catalans i la professionalitat dels seus treballadors, és un fet gravíssim», conclou la portaveu del Govern.