L'Atenció Primària hauria d'esdevenir el començament del llarg camí cap a la curació de les dones afectades per l'anorèxia i la bulímia, una situació que no es dóna actualment a Catalunya, amb diagnòstics que tarden fins a quinze anys a produir-se.

La directora general de l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia de Catalunya (ACAB), Sara Bujalance, va fer aquestes declaracions en una entrevista a EFE, en què va recordar que aquests trastorns mentals tenen una de les taxes de mortalitat més elevades, un 5%, encara que «la recuperació és possible i ho aconsegueix el 70% de les malaltes que reben un tractament adequat».

Els principals trastorns de la conducta alimentària (TCA) són l'anorèxia nerviosa, que és el més freqüent, la bulímia nerviosa, el trastorn per tip i el trastorn de la conducta alimentària no especificat. Són malalties greus i complexes, de llarga durada, que necessiten una mitjana de 4 o 5 anys de tractament especialitzat per aconseguir superar-les.

Bujalance va considerar que, actualment, «en funció del professional d'atenció primària, es troba una resposta molt adequada, amb derivació als serveis de salut mental públics, o bé el metge de capçalera treu importància als símptomes», fet que allunya el diagnòstic i la resposta primerenca a aquests trastorns.

«En funció del territori, també es donen diferents respostes i, quan són efectives i s'ha arribat als serveis de salut mental, les visites són massa espaiades - una vegada al mes - i curtes en el temps i no s'inclou a la família o l'entorn més pròxim en l'atenció psicològica com a part del tractament», va lamentar.

Especialització i temps

«Demanem especialització i temps», va remarcar la portaveu de l'ACAB, que ha creat una web per a joves per donar resposta a les inquietuds i dubtes que tenen sobre el cos i l'alimentació.

La situació canvia radicalment quan la pacient aconsegueix ser inclosa en una de les unitats especialitzades contra l'anorèxia i la bulímia que existeixen en diversos hospitals catalans, que són elogiades per la directora d'ACAB.

Per això, l'associació reclama a l'administració catalana que es millori el sistema d'atenció primària, amb professionals formats adequadament sobre aquests trastorns que puguin fer diagnòstics precoços i derivar les pacients als serveis de salut mental infantils-juvenils o d'adults en el menor temps possible.