El fundador i director de l'ONG Proactiva Open Arms, Òscar Camps, va dir ahir que la seva organització només té com a objectiu «protegir el dret a la vida per sobre de tota la resta», i va avisar: «Seguirem aquí, els agradi o no. Seguirem aquí lluitant on no ens volen, on les vides s'enfonsen sense cap sentit».

Camp va fer aquestes declaracions en la intervenció amb la qual va agrair ser condecorat al costat de l'activista alemanya i capitana de vaixell Sea Watch, Carola Rackete, amb la Medalla d'Honor del Parlament «per la seva tasca humanitària a la Mediterrània», en un acte en què l'entrenador del Manchester City, Pep Guardiola, va encarregar-se de glossar la figura dels guardonats.

«Open Arms ha esdevingut una taula de salvació imprescindible que intenta que dia a dia la vida guanyi la batalla contra la mort», va assenyalar Camps, que a través d'un símil futbolístic va afegir: «Mai vam parar perquè no hi ha descans. no tenim mitges parts ni opció de tirar la tovallola. Sempre sortim a guanyar».

Rackete i el fundador de Proactiva Open Arms van censurar l'actuació dels governs europeus en relació amb la immigració. L'activista alemanya va afirmar que «la gent necessita vies legals i segures a Europa. Necessitem passatges segurs i protecció internacional per a la gent que es mou».

Camps va recordar que l'ONG que dirigeix ha rescatat «60.000 vides en només quatre anys» i va dir que cada vegada que Proactiva Open Arms rep un premi paradoxalment té «un disgust», ja que implica «assumir que l'administració seguirà sense fer res». «El que volem és que algú faci el que fem nosaltres, que hi hagi una operació civil o militar per dur a terra ferma a les persones que es troben a la deriva», va afirmar.

El badaloní va apuntar que l'ONG treballa en «la frontera més mortífera del planeta» i que, precisament per això, s'ha convertit «en el blanc d'acusacions i atacs furibunds». «Després del que s'ha viscut aquest estiu puc afirmar que primer t'ignoren, després et difamen, més tard lluiten contra tu i, llavors, guanyes».

Rackete, per la seva banda, va sostenir que «la solidaritat és una pràctica que té el poder de crear noves identitats» i va puntualitzar que les organitzacions humanitàries que treballen a la Mediterrània no salven «vides de migrants o refugiats» sinó «vides humanes», sense més adjectius.

Rackete va assegurar que les migracions no s'acabaran i va alertar sobre la crisi climàtica, que afecta «les persones que menys han contribuït» a generar-la i que per contra són els que «més l'estan patint», ja que en alguns casos s'han vist obligades a abandonar la seva terra d'origen.

L'alemanya a agrair a Catalu-nya haver mostrat amb aquest reconeixement «que un altre món és possible» mentre els estats comunitaris fallen a l'hora de «protegir els drets humans».

Guardiola, en una glossa en què al final va citar l'exdiputat de la CUP David Fernàndez -«gràcies per ajudar-me a llegir aquesta meravellosa glossa en què no hi ha una sola coma, una sola paraula que no sigui meva per sempre més»- va apuntar que «la inhumanitat del moment és la que és, estimats» i va lloar les figures de Camps i Rackete perquè «en alta mar no és un permís, és un deure i una obligació imprescriptible» rescatar vides.

El president de la cambra, Roger Torrent, per la seva banda, va asseverar que «migrar és un dret i refugiar una obligació ètica i històrica» i va censurar uns governs europeus que «no rescaten i no deixen rescatar». «Deixin de perseguir els que donen la seva vida per rescatar persones a la Mediterrània i compleixin amb el seu deure», va dir.

A l'acte hi van assistir el president de la Generalitat, Quim Torra, i nombrosos consellers, així com representants de totes les forces parlamentàries a excepció de Cs i el PP -per considerar que els actes institucionals de la Diada tenen un caràcter independentista-, els expresidents Artur Mas i José Montilla o els expresidents del Parlament Joan Rigol i Ernest Benach.