Prop d'una trentena d'entitats i partits van protagonitzar, ahir al matí, la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova de Berga. Com cada 11 de setembre, el parc del Pla de l'Alemany va aplegar desenes de berguedans per commemorar la Diada. Enguany, les membres de Ginkgo, l'Associació de Persones Afectades de Càncer de Berga, van ser les encarregades d'hissar l'estelada en l'inici de l'acte, amb motiu del desè aniversari de l'entitat.
A continuació, els representants dels grups municipals de l'Ajuntament de Berga i del Consell Comarcal del Berguedà van començar a fer les ofrenes florals a l'estàtua, que van continuar els partits polítics. Després va ser el torn dels representants de les entitats: la Cambra de Comerç de Barcelona del Berguedà, l'Associació Comarcal d'Empresaris del Berguedà, la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, l'Agrupament Escolta i Guia Santa Maria de Queralt i Geralda de Portella, els Amics del Romànic del Berguedà, l'ANC, l'Associació de Dones del Berguedà, l'Agrupació Teatral La Farsa, els Castellers de Berga, el Club Esquí Berguedà, el Club Handbol Berga, la Colla Sardanista Cim d'Estela, la Colla Sardanista Brots del Cim, l'Esbart Dansaire Queralt, Ginkgo, el Grup Colònies a Borredà, les associacions de veïns de la Font del Ros, dels Quatre Barris i de la Valldan, la Bauma dels Encantats, Òmnium Cultural del Berguedà, la Penya Blaugrana de Berga i la Penya Boletaire de Berga.
La regidora de Cultura, Roser Valverde, va llegir el manifest de l'Associació Catalana de Municipis en representació del consistori. Durant el parlament, Valverde va assegurar que «la commemoració de la Diada nacional de Catalunya d'enguany es produeix enmig d'un context internacional de pugna social i institucional entre els que volen assolir més democràcia, justícia i llibertat i aquells que volen evitar-ho», i que és «en memòria d'aquells que fa tres segles ho van donar tot en la defensa del nostre país, les nostres institucions i els drets i llibertats de la nostra gent», i també «per subratllar la voluntat de ser del nostre poble, que, 300 anys després, defensa les seves institucions i els drets i llibertats de la seva gent». Va recordar que «el món local no s'escapa d'aquest setge modern, en forma d'infrafinançament i d'imposició de lleis injustes, ni de la repressió; molts dels represaliats per la consulta del primer d'octubre són alcaldes i regidors. Per aquest motiu, des del municipalisme manifestem que hi som i que hi serem».
L'acte va cloure amb el cant d' Els segadors i sardanes.
