Unes 600.000 persones, segons fonts de la Guàrdia Urbana, van manifestar-se ahir a Barcelona sota el lema «11-S objectiu independència, en l'exhibició més desencisada de l'independentisme per la manca d'unitat política, una de les exigències que va repetir-se durant l'acte organitzat per l'ANC.
Amb la sentència del procés a tocar (es preveu abans del dia 16 d'octubre) i amb la desunió de les formacions independentistes, que ahir no van tenir representació a l'escenari que es va instal·lar a l'avinguda Maria Cristina, la vuitena gran manifestació del sobiranisme va tenir un to agredolç: d'eufòria (més continguda que en anteriors ocasions) per la demostració de força (que va ser inferior a la d'altres anys) de la convocatòria; i de certa tristesa perquè el procés no es desencalla i està a punt de conèixer-se la sort judicial de polítics i activistes.
La mobilització, a la qual estaven convocats els participants a partir de les 4 de la tarda i que per primer cop no va tenir una «zona 0» reservada a les autoritats i partits, es va dividir en 26 trams i va tenir un total de 450.000 inscrits prèviament, que van tornar a fer de la Diada un acte massiu. L'objectiu dels organitzadors va ser simbolitzar amb la confluència a la plaça Espanya dels carrers on va discórrer la manifestació (Paral·lel, Creu Coberta, Tarragona, Maria Cristina i Gran Via) la pluralitat de l'independentisme per aconseguir un objectiu comú: la independència.
Retrets de l'ANC
La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, va retreure ahir als partits que «discuteixin en públic el repartiment de les engrunes» en comptes de treballar per la independència, un objectiu cap al qual no només no s'ha «avançat», sinó per al qual es fan «passos enrere». Segons Paluzie, la d'ahir va ser «la Diada més difícil» de totes les que ha organitzat aquesta entitat independentista.
En referència als partits polítics, que per primera vegada no estaven a la zona de convidats, Paluzie va criticar que, amb les seves actuacions, «deslegitimin» les votacions de l'1 d'octubre, de la mateixa manera que «es desarma dia a dia» la via unilateral, «l'única» que, segons la seva opinió, va fer avançar el procés independentista. El vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, en la seva intervenció, es va adreçar als manifestants: «Heu omplert Barcelona de llibertat i de dignitat, moltes gràcies. Per això diem que vosaltres sou els imprescindibles».
Durant l'acte, de tres quarts d'hora de durada, també van intervenir representants de la societat civil com l'advocat Jordi Domingo, la cuinera Ada Parellada, el cantant berguedà Francesc Ribera, Titot, l'actriu Carme Sansa, la cineasta Isona Passola i el cantautor Lluís Llach. Tots es van expressar en termes similars a Paluzie. «No ens fa por l'autocrítica, però una cosa sí que hem après: només la força de totes i tots ens permetrà decidir qui volem ser, què volem ser i com volem ser», va argumentar Llach, que va fer una crida a impulsar un debat constituent. «Construïm, si cal desobeïm», va assenyalar. Per la seva banda, Ada Parellada va assegurar que una cuina funciona perquè l'equip que hi treballa s'entén. «Si sabem on volem anar, per què no treballem per aconseguir-ho?», va apuntar, concloent: «Teixirem una estratègia unitària».
També hi va intervenir el president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep Maria Cervera, que va reclamar al sobiranisme que hi hagi un acord en «una estratègia col·lectiva com la que va fer possible l'1-O» de cara a la sentència. «El que està passant és massa transcendental per al nostre futur», va expressar, per la qual cosa va dir que el món local acompanyarà en aquesta resposta. Per a Cervera, la independència és l'única manera de salvaguardar els drets bàsics: «L'objectiu és clar i ho tornarem a fer, és clar que ho tornarem a fer».
La independència al centre
El president de la Generalitat, Quim Torra. En declaracions a TV3, Tor-ra va assegurar que està «completament d'acord» amb el discurs de Paluzie, que va escoltar com a participant de la concentració. «Absolutament d'acord, és el que vol la gent, el que han expressat any rere any milers de catalans», va subratllar el president de la Generalitat. En aquest sentit, va indicar que «el més important» de la manifestació d'ahir és el missatge que cal posar l'objectiu de la independència «al centre del debat polític».
«A partir d'ara aquest país posa l'objectiu independència» i posa també «la desobediència i no violència com uns paràmetres d'actuació, juntament amb la radicalitat democràtica», va remarcar Torra, que va afegir que han de ser «capaços de respondre a tot en base a aquests grans principis de país».
Els 600.000 assistents suposen la xifra més baixa de les estimades pel cos policial barceloní en una mobilització de l'Onze de Setembre des del 2012. Segons dades del cos policial, l'any passat es va arribar al milió de persones, com el 2017. El 2016 la xifra va ser de 850.000, mentre que al 2015 hi va haver 1,4 milions de participants; el 2014, 1,8 milions (el màxim assolit); el 2013, a la Via Catalana, en van ser 1,6 milions i el 2012, 1,5 milions.
