El ministeri de l'Interior no té previst mobilitzar agents d'unitats de seguretat ciutadana, coneguts com a antiavalots, per reforçar, com en els últims dos anys, les plantilles de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil de Catalunya durant la celebració de la Diada. Així ho van informar fonts policials.

La decisió contrasta amb la decisió dels dos últims anys, quan es van arribar a mobilitzar agents de fora de Catalunya, principalment l'any 2017. La Diada de fa dos anys va coincidir amb l'inici de l'operatiu especial per la celebració del referèndum de l'1 d'octubre i la posterior declaració unilateral d'independència. Llavors va ser el Govern del PP, amb Juan Ignacio Zoido al ministeri de l'Interior, qui va ordenar que uns 6.000 policies i guàrdies civils es desplacessin a Catalunya, en un context que va derivar dies després en l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.

Fa un any, en l'aniversari de la votació de l'1-O, el ministeri encapçalat per Fernando Grande-Marlaska va ordenar que es traslladessin uns 500 agents d'una desena de grups de la Unitat d'Intervenció Policial per custodiar edificis oficials i en previsió de possibles aldarulls de seguretat ciutadana. Aquesta Diada, segons les fonts, qualsevol eventualitat s'atendrà amb els 6.000 efectius que formen part de la Policia i la Guàrdia Civil a Catalunya.

Com en anteriors casos, Interior ha evitat donar detalls en ser preguntat sobre el dispositiu que arrenca amb la Diada i inclou l'aniversari de l'1-O. Aquest any, a més, es preveu que a l'octubre es conegui la sentència del Tribunal Suprem després del judici als líders del procés. Fonts del Departament expliquen que es tracta de decisions operatives «ordinàries», perquè Catalunya requereix cada setembre un desplegament policial, liderat pels Mossos, davant la concentració d'esdeveniments amb gran afluència de públic. Aquest any, no obstant això, hi ha dubtes sobre si l'afluència de públic serà semblant o inferior que en edicions anteriors.

Fa un any la Diada va estar precedida d'una reunió de la Junta de Seguretat en la qual el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i el president de la Generalitat, Quim Torra, van abordar qüestions relacionades amb la seguretat, entre elles la col·locació de llaços grocs en espais públics i les identificacions per part dels Mossos d'alguns ciutadans que retiraven aquesta simbologia.