El Partit Popular va respondre ahir a una tribuna que es va publicar en el diari francès Le Monde subscrita per 148 parlamentaris i 52 diputats de l'Assemblea Nacional de França que van denunciar «la repressió dels electes catalans» a Espanya.
El PP, en un text signat pel seu president, Pablo Casado, i els portaveus parlamentaris, Cayetana Álvarez de Toledo, Javier Maroto i Dolors Montserrat, recalca que la democràcia espanyola gaudeix d'una qualitat tan elevada com la francesa, explica els detalls del judici als líders del procés i esbossa una comparació amb Còrsega.
En primer lloc, la formació popular ha mostrat la seva «indignació» per les «acusacions tan greus i infundades» que van fer els parlamentaris francesos.
El passat 1 de setembre, 52 diputats de l'Assemblea Nacional, entre ells el líder de França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, i del de la Union des Démocrates et Progressistes Indépendants, Jean-Christophe Lagarde, van criticar «la repressió dels electes catalans» a Espanya i van demanar «l'apaivagament de les tensions i la fi de les mesures arbitràries que afecten els representants electes del sufragi universal».
«Però, sobretot, volem assenyalar que els líders independentistes no han estat jutjats per les seves opinions, sinó perquè han atacat les nostres lleis fonamentals, i han violat els drets i llibertats de milions d'espanyols, sobretot dels ciutadans de Catalunya», al·lega el PP en la tribuna publicada a Le Monde.
La formació de Pablo Casado recorda que el Tribunal Suprem no jutja el debat polític sobre la independència, «un debat que d'altra banda es pot dur a terme de manera lliure al nostre país», insisteix el PP, i insisteix que el judici se centra en la ruptura de les lleis i de la Constitució espanyola.
«La Fiscalia del Tribunal Suprem d'Espanya ha conclòs que els acusats van cometre un delicte de rebel·lió i ha sol·licitat importants penes de presó, perquè s'ha demostrat que es va fer servir la violència en el context d'una estratègia planificada i organitzada per fracturar el nostre ordre constitucional, inclosa la celebració d'un referèndum il·legal i una declaració unilateral d'independència per part de les autoritats autònomes catalanes».
