«Democràcia a l'espanyola! Tornem a 2/4 de 8!». Els passatgers de l'autobús número 10 que transporta una seixantena de berguedans cap a la concentració de Barcelona esclaten a riure. Gerard Alsina, el Palleco, és un dels deu responsables dels busos del Berguedà que ahir van transportar un miler de berguedans cap al cap i casal (tram 10 al carrer Tarragona davant del parc Joan Miró, l'antic parc de l'Escorxador). Els busos s'havien estacionar a l'avinguda de Josep Tarradellas tal com havia comunicat a l'ANC berguedana la Guàrdia Urbana de Barcelona i s'havia informat els usuaris del bus. Tanmateix, finalment, els van fer aparcar al Poble Espanyol, on van arribar a les 2 tocades i aquella hora ja hi començava a haver gana. Ahir va ser, de nou, com cada vegada que es munten autocars, el dia nacional de l'entrepà enmig del vent que ahir bufava a la capital.

Gerard Alsina i altres voluntaris com ell i responsables de tram van baixar dels busos i corrents van anar al punt de trobada a fer una reunió preparatòria a la vela ubicada al tram 10 amb el coordinador local. Allà se'ls van repartir armilles i se'ls va informar de la logística. Entre d'altres, deixar un carril lliure per facilitar l'accés al carrer Consell de Cent per si el Parc de Bombers de la zona havia de fer algun servei en aquell indret concretament. I també es van fer una foto de família per a aquest diari. Abans, durant i després tothom es va llançar de cap a l'entrepà i a la recerca de lavabos.

Ell fa almenys una dècada que treballa per la causa independentista i persevera malgrat que enguany no està especialment animat per la conjuntura política. Va ser un dels membres fundadors de Berga Decideix, «el grup que va impulsar la consulta del 13 de desembre del 2009, una votació que vam fer a cal Buscall». A partir d'aquí va continuar la seva etapa a l'Assemblea Nacional Catalana, entitat de la qual ha fet de voluntari en nombrosos actes, «sempre ajudant». En una concentració com la d'ahir (sense haver de fer cap acció com les que s'havien fet cada any) la feina d'un voluntari com Alsina i els seus companys «no és gaire exigent», sosté, «perquè només hem de vetllar per la seguretat dels manifestants» i assegurar-se que el mateix nombre de persones que han baixat amb un determinat autocar hi tornin a pujar. Per això se'ls diu que s'apuntin el número de matrícula del cotxe, el número i recordin el lloc on ha aparcat. Inicialment es planteja la possibilitat de poder consensuar, entre tots els usuaris del bus, l'hora de retorn. Però no és possible perquè el xòfer ha de poder descansar les hores preceptives des que arribi a Berga i l'endemà comenci a prestar el servei de transport escolar. Se sortirà a 2/4 de 8. I l'autobús aplaudeix el xòfer.

Amb quin ànim s'arriba a la Diada del 2019? «Esperem que el poble torni a agafar les regnes del procés que era quan realment s'avançava. S'ha de posar de nou els polítics entre l'espasa i la paret perquè hem vist que si ells han de tibar el carro no ho faran mai. Ens han decebut a tot el poble». Alsina deia que la concentració de la Diada «no deixa de ser un acte reivindicatiu però que es va descafeïnant. Crec que han de ser actes molt més contundents.»

Manel Escobet, veterà activista berguedà per la independència, pensa que la Diada d'enguany «ha de ser el punt de partida de la tardor calenta que se'ns acosta amb la previsió de la sentència, tenim una República pendent i molta feina per fer. Ha de ser el punt d'inflexió per tornar-nos a posar a la feina». Escobet assegura que la sentència dels presos «serà una pallassada i una presa de pèl» davant la qual «nosaltres hem de passar i anar al nostre objectiu perquè el que volen és convertir-nos en súbdits obedients. Nosaltres hem de mantenir la dignitat i continuar la lluita insistint que cal anar-hi, anar-hi i anar-hi», com deia Antoní Messeguer, la icona de l'esquerra independentista berguedana. El tram berguedà va tornar a ser un multitudinari espai de trobada i de reivindicació, i també festiu. I en acabat a peu muntanya de Montjuïc amunt cap a l'autocar per tornar a Berga.