El Tribunal Superior de Belfast va dictaminar ahir que una hipotètica sortida del Regne Unit de la Unió Europea sense cap tipus d'acord no contravindria els Acords de Divendres Sant del 1998, que van posar fi a dècades d'insurgència armada a l'Ulster.
Tres persones, entre les quals l'activista Raymond McCord, van al·legar davant el tribunal que un divorci abrupte violaria els acords i no hi ha cap llei que autoritzi el Govern de Boris Johnson a fer aquest pas, que encara és una opció de cara al 31 d'octubre.
No obstant això, el jutge Bernard McCloskey va sentenciar que «la caracterització del problema objecte d'aquests procediments és indubtablement política», per la qual cosa va assegurar que qualsevol prova referent a aquest tema «pertany al món polític, tant nacional com supranacional».
Un advocat que representava al Govern central, Tony McGleenan, va apuntar que l'obligació de negociar contemplada en l'article 50 del Tractat de Lisboa correspon a Brussel·les i no tant a l'Estat membre que vulgui sortir del bloc, en aquest cas el Regne Unit. A més, va defensar que les lleis sobre el Brexit aprovades el 2017 i el 2018 «assumeixen però no obliguen» que hi hagi un Acord de Retirada.
El procés és un més de la cascada de recursos presentats en diferents instàncies judicials del Regne Unit en contra dels plans de Johnson, a qui l'oposició ha retret també que hi hagi paralitzat la tasca del Parlament. Dimecres, el principal tribunal d'apel·lacions d'Escòcia va qualificar «d'il·legal» la suspensió parlamentària, tot i que la decisió final segueix pendent.
