15 de setembre de 2019
15.09.2019

Toni Comín: "La decisió políticament responsable es diu exili"

L'exconseller critica que ERC hagi estat "massa centrada" en "l'estratègia de l'hegemonia"

15.09.2019 | 10:49
Toni Comín: "La decisió políticament responsable es diu exili"

L'exconseller de Salut Toni Comín reivindica que "la decisió políticament responsable es diu exili". En una entrevista amb l'ACN des de Lovaina, Comín assegura que "l'exili era l'opció políticament coherent amb la declaració d'independència i el referèndum". "Si volíem mantenir viu el que havíem començat l'1 d'octubre només es podia fer des de l'exili perquè des de la presó és impossible", destaca a l'ACN. L'eurodiputat electe de 'Junts' critica que ERC hagi estat "massa centrada en l'estratègia de l'hegemonia" i defensa que ell no està "fent pinya" amb l'expresident Carles Puigdemont "per contribuir a l'hegemonia de Junts per Catalunya".

De fet, l'exconseller de Salut d'ERC nega "cap distanciament" amb els republicans després d'haver concorregut a les eleccions europees amb el líder de JxCAT sota la llista 'Junts' i defensa que sempre ha actuat amb "màxima lleialtat" al partit.

Comín reconeix, però, que ha tingut "diferències estratègiques" amb la formació de Junqueras, però que sempre les han intentat discutir de manera "lleial i oberta". "Com a mínim amb qui jo em relaciono d'ERC em segueix mirant com abans", afirma.

L'exconseller diu que ha sigut "crític" quan ha vist que la formació de Junqueras estava "atrapada" en "la lluita per l'hegemonia" perquè creu que s'ha "d'aparcar" quan cal "unitat" en la "dura confrontació amb l'estat espanyol". "No he volgut ser còmplice d'això", justifica, matisant que ha aplicat "la mateixa regla" a JxCat.

Tanmateix, recorda que ell o Puigdemont no estan "excessivament lluny" de la postura d'alguns dirigents republicans com Marta Rovira. En aquest sentit, assegura que la "música" de la secretària general d'ERC "sona molt" com la seva.

Reivindica la decisió de marxar a Bèlgica

Comín defensa que "l'exili" era l'única manera que hi havia de continuar "el combat" després de la declaració d'independència. "No facis l'1-O ni la declaració si després no has de continuar", afirma.

Si bé diu que la decisió política col·lectiva d'aquells dies va ser que tot el govern havia de marxar a l'exili, admet que també hi va haver decisions personals que van voler respectar. "Reconeixement a l'actitud de resistència en una situació tan dura com la presó", assegura sobre els presos.

Ara bé, Comín creu que "admirar la resistència i coratge" dels líders independentistes en presó preventiva, així com la seva decisió personal de no marxar, no és "incompatible" amb dir que "l'opció políticament coherent" era "l'exili".

D'altra banda, Comín acusa les autoritats espanyoles d'intentar tractar els presos com a "ostatges". "A nosaltres no ens podrà intentar fer xantatge amb el tercer grau", rebla.

L'exconseller veu "heroic" que els seus companys de govern, la presidenta del Parlament i els líders de l'ANC i Òmnium "hagin resistit a ser utilitzats com a ostatges".

Reacció a la sentència

"L'independentisme ha de decidir si es rendeix o va a una confrontació", opina Comín sobre la nova etapa política que s'obrirà després de la sentència de l'1-O.

L'eurodiputat electe de 'Junts' opta per "una confrontació pacífica i democràtica" contra l'estat que requereix "acció institucional i desobediència civil".

"Cal enfortir les institucions, preparar la societat civil per tal que, en el moment que es consideri, poder desplegar una estratègia d'enfrontament institucional i civil amb l'Estat", diu.

Malgrat no abandonar l'oferta de diàleg amb Madrid, Comín alerta que "un impàs crònic" un cop el Tribunal Suprem dicti sentència seria "una rendició".

"No té cap sentit que en nom del diàleg ens aturem", diu.

En aquest sentit, creu que "el pitjor que pot passar" és que l'independentisme "tiri la tovallola" fins i tot de manera "involuntària o inconscient".

"Una rendició inconfessada seria el pitjor que podem deixar als nostres fills", avisa.

Ara bé, reconeix que per anar a una confrontació cal "assumir els riscos". "La independència de baix cost no existirà mai", sosté.

S'oposa a unes eleccions

Pel que fa al debat sobre la convocatòria d'eleccions com a reacció a la sentència, Comín s'oposa a uns nous comicis perquè no creu que enforteixin la posició de l'independentisme ni "la unitat estratègica" que demana el carrer.

"Clar que les eleccions són saludables per una democràcia, però estem parlant de si amb unes eleccions enfortirem la posició de l'independentisme", apunta Comín, una setmana després que el líder d'ERC Oriol Junqueras recriminés que alguns sectors diguin que "l'exercici democràtic del dret de vot debilita les institucions d'un país".

Govern de concentració?

Si bé Comín es mostra obert a la idea d'un govern de concentració de cara a la sentència de l'1-O, alerta que "el preu" no pot ser la renúncia a "l'estratègia de confrontació democràtica", que considera imprescindible.

"No té sentit fer un govern de concentració que sigui el pròleg d'una rendició", avisa.

Preguntat per un acostament als comuns després de la sentència, Comín diu que "aquells que estan en contra de la repressió de l'Estat" tenen "una certa obligació ètica d'ajudar a enfortir les institucions l'endemà de la sentència". Això sí, insisteix que això "no pot tenir com a contrapartida que l'independentisme renunciï al seu projecte polític".

Manca de pressupostos

Comín no veu "desitjable seguir sense uns pressupostos", però creu que això no hauria de "precipitar una convocatòria electoral". "El govern ha de fer les millors polítiques socials que pugui, però per convicció democràtica i compromís amb la justícia social", exigeix.

En aquest sentit, l'exconseller de Salut considera "molt discutible que les polítiques socials eixamplin la base de l'independentisme" perquè "està estudiat que el vot unionista és molt identitari".

"Les polítiques socials no són un instrument per eixamplar la base, són una finalitat per sí mateixes", defensa.

Tercera euroodre

Comín preveu que la sentència de l'1-O augmentarà les probabilitats que Bèlgica denegui la seva extradició. "Afegirà encara més estupor davant la justícia belga", pronostica.

Amb tot, garanteix que els exmembres del govern afrontaran una esperada tercera euroodre a Bèlgica i confia que els magistrats belgues arribin "a la mateixa conclusió que els alemanys".

El tribunal d'Schleswig Holstein va denegar l'extradició de Puigdemont per rebel·lió, però la va acceptar per malversació. En aquest cas, Comín veu difícil que els belgues els puguin extradir per aquest delicte, ja que, segons ell, la seva legislació penal requereix un enriquiment personal que neguen.

Escó a l'Eurocambra

Toni Comín tampoc va poder assumir el mandat com a eurodiputat malgrat guanyar l'escó a les urnes per la negativa de la Junta Electoral Central a què pogués fer els tràmits pertinents a distància. Ara el seu cas, com el de Puigdemont, està en mans dels tribunals de la Unió Europea.

Comín assegura que no prendran "cap decisió" sobre la renúncia a l'escó "abans de conèixer la decisió del tribunal per molt que es demori en el temps". De fet, creu que tenen "moltes probabilitats que el tribunal resolgui" en favor seu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit