19 de setembre de 2019
19.09.2019
Regió7

Confiança en les institucions però no en els polítics

Un estudi de la Fundació BBVA revela una forta desafecció cap a la classe política en cinc grans països d'Europa i, especialment, a Espanya

18.09.2019 | 22:43

Confiança en les institucions i en els grans col·lectius laborals vinculats al desplegament dels principals serveis públics però una forta desafecció cap a la labor de les elits polítiques. Aquesta és la principal conclusió de l'estudi dissenyat i elaborat pel departament d'Estudis Socials i Opinió Pública de la Fundació BBVA, que pren com a base un mostreig de 1.500 entrevistes en cinc grans països d'Europa: Alemanya, França, Regne Unit, Itàlia i Espanya. Predomina entre aquests cinc estats clau del continent una adhesió generalitzada cap als professionals lligats a les tasques públiques: forces de seguretat, jutges, militars i funcionaris de tots els serveis que ofereix l'administració amb els metges i els mestres al capdavant. Un aval ciutadà que, no obstant això, té una pega: la classe política encarregada, precisament, de dirigir aquests aparells administratius. La majoria dels enquestats sent un profunda desafecció cap a aquests dirigents amb puntuacions molt per sota de l'aprovat i que són especialment baixes en el cas dels espanyols. Més de mig punt pitjors que als països on es va realitzar aquest sondeig entre els mesos d'abril i juliol passats.

De forma general, els europeus mostren un interès mitjà tirant a baix sobre les qüestions polítiques. Les pitjors dades es donen a Espanya, on, per contra, sí que es mostra atenció sobre temes internacionals, econòmics, científics i de salut. Els nivells de participació en l'activitat política, en tot cas i al marge de l'afluència a les urnes, són moderats. Espanya, per exemple, sí que apareix en l'escamot capdavanter, al costat d'Alemanya, respecte a exercir el dret al vot, d'acord amb les dades de les últimes eleccions. Però, per contra, aquest percentatge cau notablement quan es pregunta sobre altres fórmules d'expressió política o sobre el seguiment de la informació, excepte en el cas de manifestacions o vagues, que a Espanya tenen un seguiment més gran que en els altres grans països d'Europa analitzats en aquest estudi.

Tot aquest baix nivell de confiança en l'acció dels dirigents públics i en la participació en la vida política contrasta, al mateix temps, amb una expectativa molt important sobre la labor i les funcions que ha de desenvolupar l'administració pública. Els ciutadans europeus que han participat en aquest sondeig, de fet, sí que tenen un grau d'interès molt alt sobre les decisions vinculades al manteniment de l'estat del benestar –sanitat, educació, política social...– i també, encara que en menor mesura, sobre la regulació del mercat econòmic, que té un impacte directe sobre l'evolució dels preus o dels salaris i dels beneficis empresarials. Espanya, entre els estats que apareixen en la mostra, es distingeix de la resta per una voluntat solidària en les condicions laborals: l'exigència d'igualtat retributiva en grups en els quals puguin registrar-se, fins i tot, importants diferències en la formació acadèmica.

Aquest aval dels ciutadans al funcionament de les institucions i dels serveis públics es tradueix, d'alguna manera, en una identificació majoritària amb els valors de cadascun dels països i el respecte a l'estat de dret com a element clau del model democràtic. No obstant això, aquesta visió de la ciutadania europea torna a topar amb la desconfiança que genera la classe política. De fet, els partits tradicionals, de forma majoritària, segueixen en la picota. No són vistos com a òrgans que exerceixen una representació adequada. Aquesta és l'opinió del 55% dels enquestats a Espanya, encara que en altres països com França o Itàlia, en els quals coincideix l'èxit de forces alternatives com el partit del president Macrón o el M5S, respectivament, amb els mals resultats de les forces hegemòniques durant dècades, aquest percentatge és superior en una forqueta que va entre els 15 i 20 punts.

Indicador preocupant


No només tenen dubtes els ciutadans sobre el paper dels seus representants institucionals. Tampoc tenen una percepció positiva sobre les fórmules que usen per exercir el poder. Tot el contrari. Per a bona part de la societat, d'acord amb les dades del sondeig analitzades en l'estudi de la Fundació BBVA, en la labor dels càrrecs públics s'acaba generant un alt nivell de corrupció. Aquest indicador tan preocupant és superior a la resta a Itàlia i Espanya, amb valors molt per sobre de la mitjana. Hi ha una única excepció: Alemanya.

Allà els ciutadans no tenen la sensació que estiguin afectats per un nivell de corrupció interna important, però, per contra, sí que són els més preocupats per l'existència d'aquesta mala praxi en la gestió de la resta d'Europa. Malgrat tot, l'escenari general de la relació entre els estats és de tenir un sentiment de pertinença estable al vell continent, fins i tot de forma significativa al Regne Unit, en aquest moment immers en el Brexit. Un procés que, no obstant això, la majoria creu que acabarà afeblint la UE i obrirà la porta al desig de noves fugides. Males sensacions sobre el futur del club europeu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook