21 de setembre de 2019
21.09.2019

El TSJB obre judici contra el jutge Florit per la confiscació de mòbils a periodistes

L'exinstructor del cas Cursach s'enfronta a 42 anys d'inhabilitació per quatre presumptes delictes

20.09.2019 | 23:05
Miquel Florit amb el seu advocat, al Tribunal Superior de Justícia de les Balears

La magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJB) Felisa Vidal va dictar ahir un acte d'obertura de judici oral contra el jutge Miguel Florit, al qual imputa els presumptes delictes continuats de prevaricació judicial, contra la inviolabilitat de domicili, contra l'exercici del dret al secret professional periodístic i contra la intimitat, per l'anomenat cas Mòbils. L'acte no pot recórrer-se i significa que Florit serà jutjat per una sala de magistrats del TSJB per aquests suposats delictes, dels quals es declara innocent.

La resolució de Vidal imposa al magistrat (amb l'Estat, com a possible responsable civil subsidiari), una fiança de 60.106 euros, que haurà de dipositar en un termini de cinc dies. També s'insta l'Advocacia de l'Estat al fet que es personi en la causa com a responsable civil.

L'acte destaca que «de l'actuat s'infereix que els fets investigats (en el cas Mòbils) revesteixen els caràcters de delicte i que existeixen indicis racionals de criminalitat contra l'acusat» pel que procedeix obrir judici oral contra ell. Les acusacions, en nom de Diari de Mallorca, Europa Press, Agència Efe i Associació de Mitjans d'Informació (AMI), reclamen per a Florit una pena de 42 anys d'inhabilitació professional i 57.600 euros de multa.

L'escrit d'acusació, signat pels advocats Nicolás González-Cuellar Serrano i Javier Crespo Bonachera, enumera les actuacions dictades per Florit, que, entre el setembre i el desembre del 2016, va ordenar fiscalitzar les trucades telefòniques dels dos periodistes i d'una tercera redactora de l'agència Efe, també va demanar un control de la geolocalització dels seus telèfons mòbils, i, finalment, va disposar la requisa dels seus telèfons (per a la seva anàlisi) i d'altres dispositius electrònics de treball, així com l'escorcoll de les redaccions. «Les actuacions referides van ser dictades per l'acusat amb plena consciència que eren manifestament injustes i vulneraven el dret al secret professional periodístic, el dret a la intimitat, el dret al secret de les comunicacions i el dret a la inviolabilitat de domicili», sosté l'escrit.

Per a l'acusació, els fets són constitutius d'un delicte de prevaricació judicial (pel qual es reclamen 20 anys d'inhabilitació i una multa de 28.800 euros; dos contra la inviolabilitat de domicili (pels quals se sol·liciten 12 anys d'inhabilitació i dues multes de 14.400 euros); un delicte contra l'exercici del dret a la informació (pel qual se sol·liciten 4 anys d'inhabilitació especial); i un delicte d'intercepció il·legal de les comunicacions (per al qual es demana una condemna de 6 anys d'inhabilitació especial).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook